L’associacionisme és una forma col·lectiva de participació que permet a aquells i a aquelles que la practiquen incidir social, política i culturalment en la millora del seu entorn. En aquest sentit, l’associacionisme és una riquesa democràtica que cal reconèixer i potenciar com a generadora d’un capital social crític i compromès en l’entorn.
A la vegada, caldrà valorar l’associacionisme juvenil per la seva vessant més formativa i cultivadora de valors i actituds a les persones que l’exerceixen. A través del compromís, la corresponsabilització, el treball en equip i l’elaboració de projectes, entre d’altres, l’associacionisme es converteix en una vivencial escola de democràcia i d’implicació en el canvi social.
Suport a la tasca de les associacions juvenils!Aquest reconeixement, sovint ja present per part de les administracions, caldrà que es materialitzi en accions concretes de suport a la tasca de les associacions juvenils. Si valorem l’associacionisme, serà necessari acceptar les responsabilitats municipals de suport a les entitats juvenils. La mentalitat ha de ser: si perdem associacions hi perdem tots i totes.
Això vol dir, amb el principi de no ingerència, que les administracions han de facilitar la tasca de les entitats en les relacions entitat-administració: tràmits de subvencions, ús de l’espai públic... A la vegada caldrà adaptar-se als ritmes de treball associatiu, avaluar els cicles de les entitats i augmentar el suport quan l’entitat pateixi alguna dificultat
Equipaments i serveis de suport a la participació i l’associacionisme!Calen més equipaments per a les persones joves, i el Pla Jove ho preveu. Caldrà ser exigent en el seu compliment El temps ens ha demostrat que els equipaments generalistes han deixat de banda als i les joves. Per tant els espais joves, els casals de joves i els punts d’informació juvenil han de ser una realitat ben aviat a la nostra ciutat.
Tanmateix, el model de gestió d’aquests equipaments s’ha de basar en garantir la plena participació de les persones usuàries tant en l’execució com en la definició i avaluació de les activitats i les programacions. És a dir: han de ser equipaments plenament participats per les persones joves on elles mateixes dinamitzin les seves pròpies activitats amb la col·laboració del personal tècnic del centre. Caldrà garantir la presència del teixit associatiu de barri als consells de centre de cada equipament.
Interlocució amb l’associacionisme juvenil!Des del CJB portem molts anys defensant formes de fer política amb la ciutadania. Entre moltes altres finalitats, l’associacionisme juvenil es vertebra amb la intenció de ser més representatiu davant les administracions. Això pot requerir el formalitzar la interlocució, per tal que les administracions atenguin les demandes de les entitats.
Les polítiques de joventut han d’estar en sintonia amb les demandes de les persones joves. Les associacions juvenils, a través de les plataformes territorials, han de participar en la planificació i disseny de les polítiques de joventut. Han de ser escoltades i valorades tant en la seva gestió com en el seguiment.
Això vol dir que cal que els districtes legitimin i reconeguin el teixit associatiu juvenil com a interlocutor, sobretot, quant aquest actuï a través de les plataformes territorials de joventut.
En aquest context, les plataformes han de ser les interlocutores més vàlides en matèria de joventut. Caldrà mantenir contactes puntuals i donar-los un protagonisme especial al Pla d’Actuació de Districte i en d’altres plans i projectes que siguin d’interès per a elles.
