El Manifest!

Ja fa més d’un any que el Consell de la Joventut de Barcelona va engegar la campanya No Claudiquis! Troba la clau per emancipar-te per fomentar l’emancipació juvenil i denunciar les dificultats amb les que el jovent de la ciutat es troba en el moment de plantejar-se sortir de casa els pares. La campanya sempre ha tingut l’objectiu de recollir i dotar d’eines a les persones joves per a fer-los més fàcil el procés d’emancipació. Analitzant l’evolució dels indicadors de l’emancipació juvenil actual ratifiquem que les i els joves encara estem molt lluny de gaudir d’una emancipació plena: les dades d’atur juvenil són elevadissimes i les d’emancipació dels i les joves no fan mes que seguir baixant.

Fent revisió de les dades publicades trobem que, tristament, parlen per elles mateixes una latra vegada: durant el quart trimestre de l’any 2011 la taxa d’atur de les persones joves de 16 a 24 anys ha estat del 47,9% a Catalunya, mentre que la taxa d’atur general era del del 20,5%. Si comparem les dades actuals d’ocupació amb les del 2006, abans que esclatés la crisi, es constata que a Catalunya han desaparegut més de 281.000 llocs de treball ocupats per joves de 16 a 29 anys. La destrucció de llocs de treball s’ha centrat clarament en els joves: des del 2006, del total de llocs de treball destruïts, el 85,9% eren ocupats per joves.

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, les dades no són pas més encoratjadores. Segons l’Observatori del Treball, l’atur juvenil registrat a la ciutat ha seguit creixent any rere any. Les darreres dades de les que disposem a nivell d’atur juvenil registrat a la ciutat són del darrer mes de gener del 2012: un total de 19. 175 joves a l’atur, xifra molt més elevada que la del mateix mes l’any 2006, quan se’n comptaven 11.796.

Pel que fa a la taxa d’emancipació juvenil catalana, cal destacar la xifra de l’any 2007, quan va arribar a un punt màxim d’un 32,9 % de persones joves, d’entre 16 i 29 anys, emancipades. A partir d’aleshores, la tònica general ha estat el retrocés, primerament moderat, arribant l’any 2008 a una taxa del 32,3%, i desplomant-se fins al 27,2% el darrer trimestre del 2011. Amb aquestes dades es fa palès que les diferents ajudes proporcionades no han estat suficients per mantenir la taxa d’emancipació a Catalunya.

Vista la situació, i a banda de denunciar-ho, davant d’aquestes circumstàncies el que resta a les nostres mans i ens fa forts a l’hora d’emancipar-nos és el coneixement rigorós de tota la informació sobre els diferents recursos què disposem per facilitar-nos aquest procés. També de tots aquells mecanismes que queden poc clars i que es poden traduir en despeses no esperades o directament innecessàries. Per aquest motiu, la campanya No Claudiquis! Troba la clau per emancipar-te recull tots aquells recursos referents a la incorporació dels i les joves al món laboral, i aquells altres que fan referència a la recerca d’un habitatge digne.

A banda de la denúncia i els recursos que ofereix la campanya, també ens volem dirigir a l’administració per exigir accions determinades que tindrien un efecte directe en la qualitat dels processos d’emancipació del jovent de la ciutat de Barcelona, així com en la quantitat de joves que ho podrien fer:

  • Reformar el marc legislatiu i normatiu per tal de regular les males pràctiques d’arrendadors/es, agències i promotors/es immobiliaris. Excloent aquells persones professionals que participen d’activitats il·lícites com el mobbing immobiliari o el no compliment de les obligacions per part de les propietats.
  • Excloure l’habitatge de les dinàmiques del mercat garantint el dret a gaudir d’un habitatge digne, afavorint la cultura de lloguer, arribant a assolir les actuals quotes europees. Facilitar la recuperació d’habitatges, procurant l’ocupació dels pisos buits mitjançant lloguers assequibles i taxant els que no compleixin amb la finalitat social de l’habitatge.
  • Imaginar i regular noves formes de gaudir del dret a l’habitatge digne, com les cooperatives en cessió d’ús.
  • Garantir i generar noves ajudes d’accés a l’habitatge, davant l’eliminació, els darrers mesos, d’ajudes com la Renda Bàsica d’Emancipació o l’Ajut al Lloguer Just, ajudes que només podran seguir gaudint aquelles persones joves que les van sol·licitar abans de l’any 2012.
  • Complir amb la Carta Social Europea i garantir que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) sigui superior als 1200€. Per a l’any 2012 és de 641,40 euros mensuals. Cal tenir en compte que el govern de l’estat va prometre l’any 2008 que s’arribaria als 800 euros mensuals al 2012.
  • Que l’administració actuï davant de la precària situació laboral del jovent amb mesures com:
    • Regular la situació de buit legal amb què es troben avui en dia les persones becàries a dia d’avui
    • Abolir la Reforma Laboral aprovada al 2010.
    • Reforçar el servei d’Inspecció de Treball i apuntar cap al compliment de la normativa laboral en matèria de contractació temporal, garantint que tan sols s’usi en feines amb una temporalitat veritablement definida i amb uns objectius concrets.
    • Augmentar els recursos destinats a l’eradicació de la xacra del frau fiscal, que suposa entre un 20 i un 25% del PIB, per poder dedicar els nous ingressos a polítiques d’ocupació i habitatge.

Barcelona, febrer del 2012