Notícies

Per un mercat laboral i un país més dignes, el Primer de Maig mobilitza’t i reclama els teus drets!

30 abril 2014

Manifest del 1r de Maig del Moviment Associatiu Juvenil de Barcelona

Un any més, el Primer de Maig celebrem el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores. Aquesta festa del moviment obrer, nascuda el 1886 per reclamar la jornada laboral de 8 hores – llavors saldada amb l’assassinat dels Màrtirs de Chicago–, continua essent vigent en un context de constant pèrdua de drets laborals, uns drets llargament reivindicats pels sindicats i la societat civil que havien aconseguit augmentar la protecció dels col·lectius més vulnerables com són les persones joves i les dones.

Avui la situació política i econòmica ens arrossega a retrocessos importants en matèria de benestar. Segons dades recents de l’Observatori Català de la Joventut, des de l’inici de la crisi l’any 2007 el nombre de joves ocupades ha disminuït a la meitat, passant de 806.400 a 407.900, el que suposa una enorme destrucció de llocs de treball ocupats per joves. La taxa d’atur juvenil se situa en el 37,4% entre els 16 i els 29 anys, i frega el 50% en el tram de 16 a 24. Afecta més als nois més joves, sense estudis i d’origen estranger. L’atur de llarga durada, indicador que mesura el risc d’exclusió social, ha arribat al màxim històric de 19,3% durant el segon trimestre de 2013. Tot i que aquest col·lectiu hauria de ser objecte prioritari de les intervencions públiques en trobar-se en una posició de major risc, les dades demostren que només el 13% de les persones joves aturades reben algun tipus de subsidi o prestació social. La precarietat juvenil és un problema que s’ha vist agreujat amb l’esclat de la crisi i les mesures polítiques que s’han imposat per a pal·liar-la, però cal tenir present que la subprotecció i vulnerabilitat del jovent en el mercat laboral és una qüestió estructural, llargament arrossegada i mai resolta per part de les administracions públiques, fins al punt que s’ha normalitzat la precarització com a entrada al món del treball, impactant també en les possibilitats d’accedir a l’habitatge i de desenvolupar un projecte de vida autònom.

Les dones també han patit aquest fenomen i, per tant, les dones joves pateixen una doble discriminació tant a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral, com per les condicions en què s’hi mantenen (o no) al llarg de la seva trajectòria. La taxa d’activitat femenina sempre ha estat menor que la masculina, i malgrat la inicial destrucció de llocs de treball en sectors masculinitzats com la indústria i la construcció, en l’actualitat les retallades en la despesa pública impacten en els àmbits de l’educació, la sanitat i els serveis socials, ocupats majoritàriament per dones. El nivell d’ocupació femenina varia molt en funció de les càrregues familiars, especialment el fet de tenir fills o filles. La inexistència del quart pilar de l’Estat del Benestar, és a dir programes de conciliació familiar i polítiques actives de suport a l’autonomia de les persones –amb diversitat funcional, joves, etcètera– és un llast molt pesat per a la plena emancipació de les dones treballadores, en tant que són les que tradicionalment s’ocupen de les persones dependents. Però no acaba aquí: els índexs de temporalitat entre dones (23,8%) tripliquen els corresponents als homes, mentre la bretxa salarial –és a dir, diferència de sou per fer la mateixa feina– és de gairebé el 20%. Totes aquestes xifres contrasten amb la major formació de les dones, que tanmateix tenen un 60% més de presència en els llocs de treball pitjor remunerats i una clara subrepresentació en càrrecs de direcció i gerència.

En definitiva, les dades demostren que la desigualtat entre homes i dones en l’àmbit laboral és alarmant. Les polítiques públiques desenvolupades per afrontar la crisi han agreujat i accentuat les distàncies. Així, la reforma laboral ha tingut un impacte especialment negatiu sobre les dones en tant que amplia la desregulació de la franja laboral diària i això té efecte sobre la conciliació laboral i familiar. D’altra banda, la nova proposta de reforma de l’avortament no permetrà a les dones joves decidir lliurement sobre el propi cos, fent-les més vulnerables i deixant-les en clar desavantatge pel que fa a les estratègies de promoció i consolidació dins el mercat laboral.

Per tot això, des del Consell de Joventut de Barcelona (CJB) volem sumar-nos a la celebració del Primer de Maig tot mostrant el nostre rebuig a la situació de precarietat generacional que viu la gent jove, així com la desigualtat flagrant que pateixen les dones en el mercat laboral, i proposem:

1) Establir un Salari Mínim Interprofessional de 1.200 euros, tal i com recull la Carta Social Europea (en l’actualitat és de 645,30 euros mensuals)
2) Derogar les Reformes Laborals de 2010 i 2012, introduint iniciatives que garanteixin el treball de qualitat i estable en col·laboració amb els agents econòmics i el moviment sindical, avançant cap a la definició d’un nou model productiu basat en l’economia social, la sostenibilitat ambiental i el benestar de les persones.
3) Aturar la tramitació de la reforma de l’avortament, que incidirà en la vulnerabilitat i la laminació dels drets de les dones joves a decidir sobre el seu propi cos.
4) Augmentar els recursos destinats a l’eradicació de la xacra del frau fiscal (el qual suposa un 25% del PIB), reforçant el servei d’Inspecció de Treball i garantint el compliment de la normativa laboral en matèria de contractació.
5) Implementar la Garantia Juvenil amb un finançament suficient, de manera que ofereixi feina i formació de qualitat per a les persones joves, i que el seu desenvolupament l’efectuïn les administracions més pròximes a la ciutadania.
6) Elaborar un pla de retorn per a la joventut a l’exili que s’ha vist forçada a emigrar, activant polítiques públiques a nivell estatal, nacional i local.
7) Activar mecanismes addicionals de protecció social per a la joventut emancipada en situació sobrevinguda d’atur i sense dret a prestació o subsidis, com la proposada Renda Garantida d’Emancipació que eviti fer encara més passes enrere.
8) Restituir els convenis col·lectius concertats entre patronals i organitzacions sindicals com a element central de les relacions laborals, i permetre la seva ultraactivitat i vigència mentre no es produeixi un nou pacte per assegurar els drets dels treballadors i treballadores que s’hi acullen.

La justícia social ha de construir-se sobre la base de la igualtat de drets i d’oportunitats. Condemnar la joventut, les dones o la població nouvinguda a treballar i viure en inferioritat de condicions perpetua l’exclusió i la vulnerabilitat d’aquests col·lectius.

Jove, NO CLAUDIQUIS: per un mercat laboral i un país més dignes, el Primer de Maig mobilitza’t i reclama els teus drets!

[PDF]: Manifest del 1r de Maig del Moviment Associatiu Juvenil de Barcelona

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Contingut relacionat