Notícies

Manifest per un mercat laboral i una ciutat digna

1 maig 2015

Manifest per un mercat i una ciutat digna

img-1demaigEl dia 1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, és un dia per commemorar l’inici de les mobilitzacions obreres per a la consecució de la jornada de 8 hores l’any 1886 i per recordar que la unió i la lluita incansable dels treballadors i les treballadores és necessària per combatre la situació econòmica i laboral que viu el nostre país i la precarietat a la que ens han sotmès les últimes reformes laborals. La crisi econòmica i la gestió d’aquesta per part de les institucions nacionals i europees ha provocat un efecte devastador sobre el mercat laboral i les condicions laborals dels treballadors i treballadores que han anat perdent els drets conquerits per la classe obrera. En un dia com avui, no podem oblidar que en els darrers anys un dels col·lectius que més ha patit aquesta pèrdua constant de drets i que afronta amb més dificultats la situació laboral són les persones joves.

Els i les joves representen un dels col·lectius més afectats per la crisi econòmica. Les dades recollides durant l’any 2014 en matèria d’ocupació i emancipació juvenil ens mostren com les persones joves tenim dificultats per entrar al mercat laboral, com es troben en una situació precària amb contractes temporals i feines per les que estan subocupades. Pel que fa a les dades sobre ocupació només un 54% de les persones joves es troben ocupades, és a dir, pràcticament un 50% de la població jove es troba en situació d’atur i un 50% d’aquesta fa més d’un any que s’hi troba. L’atur de llarga durada és un indicador de risc d’exclusió social que pot tenir conseqüències negatives al llarg de tota la vida de l’individu. D’altra banda, 40’5% de les persones joves contractades, ho estan amb un contracte temporal. Pel que fa a la seva capacitat d’emancipació, el col·lectiu jove ha perdut les poques proteccions socials que pal·liaven la seva situació, han desaparegut les ajudes a l’emancipació, les taxes educatives han augmentat i el cost dels habitatges és massa elevat per permetre l’emancipació residencial d’aquest.

Les primeres dades recollides del 2015 ens mostren una tendència continuada dels resultats de l’any anterior. L’Informe sobre la Situació laboral de les persones joves a Catalunya, elaborat per l’Observatori Català de la Joventut, ens mostra petits indicis d’una certa estabilització de l’ocupació juvenil però no es tradueixen en una millora real: la taxa d’ocupació es manté estable, és a dir, la disminució de l’atur no es tradueix en un augment de l’ocupació, la taxa d’emancipació continua baixant (1,2 punts) respecte l’any anterior i, per últim, la taxa d’activitat juvenil, és a dir, el total de persones joves que està ocupada o busca feina, no ha parat de disminuir. La població jove abandona la recerca de feina al nostre territori i, en molts casos, es veu obligada a marxar a l’estranger per trobar feina, per a poder continuar estudiant o per a poder emancipar-se de la llar d’origen.

En aquest context, l’opció de marxar a l’estranger en la recerca d’oportunitats formatives, laborals i vitals s’evidencia com la única sortida viable per a totes aquelles persones joves que en el nostre territori no poden disposar d’oportunitats reals. La problemàtica de l’exili existeix i s’agreuja a mesura que s’allarga la crisi econòmica sense la implementació de polítiques de joventut efectives en matèria d’ocupació i emancipació.

En un dia com avui volem visibilitzar que la precarietat laboral i vital de les persones joves les està forçant a marxar. Volem denunciar l’exili juvenil que pateix el nostre país i la nostra ciutat i el silenci de les administracions davant aquest fenomen. Del total de persones que ha marxar del nostre territori un 25% eren persones joves (15-29 anys), una dada que no ha deixat d’augmentar. Tant és així que en últims 5 anys la població barcelonina jove resident a l’estranger ha augmentat en un 62%. El territori està patint una pèrdua constant de talent i de població formada (un 40% de les persones que emigren tenen estudis universitaris) perquè no s’ofereix al jovent oportunitats laborals i, encara menys, un lloc de feina amb condicions dignes que faciliti el seu desenvolupament personal ni la seva emancipació real.

Per tots els motius exposats, des del Consell de Joventut de Barcelona (CJB) volem sumar-nos a la celebració del Primer de Maig tot mostrant el nostre rebuig a la situació de precarietat que viu la gent jove i denunciant l’exili juvenil que s’està donant. Per tots aquest motius proposem:

  • Establir un Salari Mínim Interprofessional de 1.200 euros, tal i com recull la Carta Social Europea (en l’actualitat és de 645,30 euros mensuals).
  • Derogar les Reformes Laborals de 2010 i 2012, introduint iniciatives que garanteixin el treball de qualitat i estable en col·laboració amb els agents econòmics i el moviment sindical, avançant cap a la definició d’un nou model productiu basat en l’economia social, la sostenibilitat ambiental i el benestar de les persones.
  • Impulsar des de l’Administració local un programa d’Operació Tornada, consistent en un conjunt de polítiques de retorn per fer front a aquesta problemàtica estructural que s’ha vist agreujada amb la crisi.
  • Calen recursos per a les polítiques actives d’ocupació, reconvertir la Garantia Juvenil per tal de que no esdevingui un element precaritzador més, sinó un programa útil per la la inserció dels i les joves de la ciutat, així com que l’Administració local s’impliqui en la creació de nous llocs de treball i faci plans d’acció individualitzats en el marc de la GJ.
  • Fomentar l’emprenedoria social i el cooperativisme com a fórmules d’auto-ocupació basades en valors que fomenten el canvi de model de relacions econòmiques, de la competència i la cooperació.
  • Reforçar els programes formatius de formació professional. Apostar per una Formació Professional pública i gratuïta, que permeti l’accés universal i amb una oferta més amplia.
  • Apostar per una Formació Professional Dual orientada a superar les necessitats i problemàtiques de la societat i el país, enlloc d’estar encarada a servir a uns mercats que es regeixen per la lògica del benefici privat. Un model de FP Dual que reconegui el caràcter laboral de l’estada de pràctiques i respecti les condicions laborals de l’estudiant com a treballador o treballadora.
  • Crear una Renda Garantida d’Emancipació per a joves que eviti fer encara més retrocessos en matèria d’habitatge a partir d’un ajut que permeti afrontar una situació de manca d’ingressos en situació sobrevinguda d’atur sense dret a prestació (com és el cas de la majoria de persones joves que no han cotitzat).

És necessari un canvi del paradigma productiu i econòmic, deixant enrere el model que ens ha portat a la situació de crisi actual i les polítiques d’austeritat que han agreujat els problemes estructurals que ja patia la població jove. Apostem per un model d’economia social i solidària, un model de producció que respecti els drets laborals aconseguit després de tants anys de lluita dels treballadors i treballadores i on les persones joves puguin ser protagonistes del canvi.

Jove, NO CLAUDIQUIS: per un mercat laboral i un país digne, el Primer de Maig mobilitza’t i exigeix els teus drets!

Barcelona, 1 de maig de 2015

Manifest per un mercat i una ciutat digna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Contingut relacionat