Notícies

El Consell de la Joventut de Barcelona presenta l’Informe sobre l’Estat de la Joventut 2015

24 febrer 2016

  • La temporalitat, la parcialitat no desitjada i la subocupació -totes elles característiques de la precarietat-, són de caràcter estructural a l’ocupació juvenil
  • El Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015 finalitza amb només un 56,36% de les accions previstes executades
  • Les associacions juvenils reclamen espais on poder desenvolupar les seves activitats
  • Comença el procés participatiu per elaborar el Pla d’Acció Municipal i el Pla d’Actuacions del Districte de l’Ajuntament de Barcelona

informe 2 okEl Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ha elaborat, un any més, l’Informe sobre l’Estat de la Joventut 2015, un document que pretén fer un seguiment i avaluació de les polítiques públiques de joventut que s’han elaborat a nivell municipal durant el 2015. L’informe també aborda altres aspectes que afecten als i les joves de la ciutat i exposa les diferents accions que el CJB ha portat a terme en relació a aquestes temàtiques.

Enguany, l’Informe es divideix en quatre apartats: Emancipació, Equipaments juvenils, Espai públic i Mobilitat, Cohesió Social i Participació. Al llarg del document es tracten diferents temàtiques que afecten als i les joves de Barcelona, com les dificultats per emancipar-se i començar una vida autònoma, la manca d’equipaments juvenils i espais on les entitats juvenils puguin desenvolupar les seves activitats o les diferents accions que s’han dut a terme per fer de Barcelona una ciutat més inclusiva. L’Informe, a més, fa especial menció a la desaparició de la Regidoria de Joventut dins de l’organigrama del nou Ajuntament.

Emancipació

emancipació okLa primera part de l’Informe es centra en la precarietat laboral que viuen els i les joves de la ciutat. Així, es recull que des del 2007 s’han destruït 427.000 llocs de feina ocupats per joves. A més, els i les joves que treballen ho fan en condicions de precarietat, amb feines on la temporalitat, la parcialitat no desitjada i la subocupació son característiques habituals i estructurals. Aquesta situació ha donat lloc a que la meitat de les persones entre 15 i 29 anys acceptarien una feina amb un sou per sota del que es considera just, o fins i tot, sense contracte. Davant d’aquestes dades, es pot afirmar que la precarietat i les baixes expectatives laboral son elements centrals pels que fa a l’ocupació juvenil.

La manca d’oportunitats laborals dignes provoca que el jovent no tingui possibilitat d’emancipar-se, en el sentit d’iniciar una vida autònoma: el 45,7% de les persones entre 25 i 29 anys no estan emancipades. Això dóna peu a que moltes persones prenguin la decisió de marxar a l’estranger. Els i les joves d’entre 15 i 29 anys que viuen a l’estranger ha augmentat un 62,5% respecte el 2009, el que suposa una pèrdua d’entre 2.716 i 3.380 milions d’euros per la ciutat, a més d’una clara pèrdua de capital social, talent i capacitats creatives. Per últim, cal destacar la manca de dades fiables sobre exili juvenil que no permet conèixer l’abast de la població emigrant de Barcelona, les seves característiques i les conseqüències que se’n deriven.

Equipaments juvenils, espai públic i mobilitat

untitled-infographic (1)Pel que fa a l’apartat d’equipaments juvenils, l’Informe destaca la finalització del període d’actuació del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona 2008-2015, del qual s’han executat només un 56.36% de les actuacions previstes. Davant la necessitat de tornar a crear un document que actuï com a full de ruta pels futurs equipaments, el Consell de la Joventut de Barcelona ha iniciat un procés participatiu amb l’objectiu de redefinir els models d’equipaments juvenils existents actualment, realitzar un nou anàlisi de la realitat dels Districtes i establir quins equipaments juvenils son necessaris, on han d’estar ubicats i quines han de ser les seves característiques. A més, a l’Informe sobre l’Estat de la Joventut 2015 es defensa el model de gestió cívica, ja que acosta els equipaments i serveis a la ciutadania, fent-los més propers i útils a l’entorn on es troben.

L’ús de l’espai públic és una demanda constant del jovent, que busca percebre el carrer i les places com a quelcom propi on poder realitzar les seves activitats. Actualment, les entitats es troben amb moltes dificultats per desenvolupar activitats a l’espai públic, per aquest motiu, el Consell de la Joventut de Barcelona continua demanant la modificació de l’ordenança fiscal 3.10 sobre les taxes per la utilització privativa del domini públic. 

Aquest apartat finalitza parlant mobilitatde la mobilitat i reivindicant el transport públic com a un servei vertaderament públic i un dret per a la ciutadania. Així, a l’Informe es demana establir una tarificació social de la que se’n pugui fer ús totes les persones joves, la creació d’una T-Jove real que arribi fins els 30 anys, el foment i la millora de la xarxa de transport públic urbà i interurbà i l’impuls de l’ús de la bicicleta com a transport indispensable per descongestionar la ciutat i fer de Barcelona una ciutat més sostenible i habitable.

Cohesió Social

A l’apartat de Cohesió Social de l’Informe es tracten quatre temes prioritaris pels i les joves, i per la ciutadania en general: educació, gènere, LGTBI i inclusivitat. Pel que fa a temes educatius, l’Informe destaca la Mesura de Govern pel Suport i el Foment de l’Associacionisme Educatiu i a la consolidació de programes que garanteixen l’accessibilitat d’infants, adolescent a participar de les entitats educatives, tot i que l’augment d’infants beneficiats hauria d’anar acompanyat d’una major dotació pressupostària. En aquesta part també es denuncia la manca d’espais i locals amb els que compten les entitats juvenils de la ciutat per desenvolupar les seves activitats.

cohesio-social (1)La violència masclista i la LGBTIfòbia son una lacra persistent a la nostra societat. Per aquest motiu, el Consell de la Joventut de Barcelona celebra, a l’Informe, la presentació de la Mesura de Govern per la millora del sistema per l’abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona, el desenvolupament de la Llei contra la LGBTIfòbia, i la declaració de l’Ajuntament en motiu del Dia Internacional de la Bisexualitat. Tot i així, es reclama que es posin en marxa els mecanismes previstos per fer efectives aquestes accions polítiques i que comptin amb les entitats juvenils i socials per treballar aquests temes.

L’apartat finalitza parlant de les accions que s’han dut a terme durant el 2015 per fer de Barcelona una ciutat més inclusiva. Així, l’Informe destaca la mobilització de la Plataforma Carrers per a Tothom que mostrava la seva preocupació per l’aposta de les plataformes úniques, que pot afectar a persones amb dificultats de mobilitat i la iniciativa Barcelona Ciutat Refugi, on les entitats juvenils poden aportar molt en aquest programa d’acollida de persones refugiades.

Participació

L’Informe acaba amb l’apartat de Participació, un bloc protagonitzat per les eleccions municipals. Durant uns mesos abans, el Consell de la Joventut de Barcelona va impulsar la campanya de foment del vot jove “Jove, fes-te sentir”, os es recollien totes les propostes en matèria de joventut de les diferents formacions polítiques. En matèria de participació ciutadana, cal destacar l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal (PAM) i el Pla d’Actuacions dels Districtes (PAD), documents que marcaran l’acció política del mandat. Des del consistori, s’ha apel·lat a la participació i implicació de totes les persones de la ciutat per a la seva elaboració, un procés on els i les joves de Barcelona tenen molt a dir i a aportar.

Consulta l’Informe sobre l’Estat de la Joventut 2015!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Contingut relacionat