Notícies

La joventut treballadora i associada de la ciutat contra la precarietat juvenil

1 maig 2016

1demaig2Avui 1 de maig, Dia Internacional dels treballadors i les treballadores, el Consell de la Joventut de Barcelona, plataforma representativa del moviment associatiu de la ciutat i altaveu de la joventut treballadora; vol mostrar el seu rebuig a la situació de precarietat a la que està abocat el col·lectiu jove.

La majoria de les persones joves compartim una característica que ens condiciona el nostre desenvolupament com a individus: la precarietat. Una situació que afecta tots els aspectes de la nostra vida i que té com a conseqüències vitals tenir una feina precària i, per tant, a tots aquells llocs de treball de baixa qualitat que aboquen a la pobresa sense cobertura, a la inestabilitat, a la frustració i a la inseguretat. Trobar-se en una situació de subocupació, amb una baixa contraprestació econòmica, realitzant feines temporals i parcials que no aporten estabilitat econòmica ni laboral, impossibilita el propi desenvolupament personal i limita la construcció de plans de futur.

L’informe sobre la situació laboral de les persones joves a Catalunya que elabora cada trimestre l’Observatori Català de la Joventut recull que des de l’inici que la crisi financera i econòmica al 2007 s’han destruït més de 427.000 llocs de treball ocupats per joves, esdevenint així, el col·lectiu que més ha patit l’impacte de la crisi, amb un 28,3% de les persones joves (d’entre 15 i 29 anys) a l’atur.  A Barcelona la xifra és més alarmant encara: segons l’Enquesta de Joves realitzada per l’Ajuntament de Barcelona al 2015, un 43,9% de les persones joves entre 15 i 29 anys es troben desocupades, és a dir, pràcticament la meitat de les persones joves de la ciutat no tenen un lloc de feina amb les conseqüències que aquest fet comporta. De les persones joves que sí que estan ocupades a la ciutat, només el 36% tenen contracte indefinit, la majoria tenen contractes temporals (36%), contracte d’obra i servei (7%) contracte de pràctiques (8%) i el 10% treballen sense contracte  – el 3% restant correspon a l’opció «altres»-. Les dades indiquen que una gran majoria de joves s’ocupa en el sector serveis i que cada vegada és més freqüent l’ús de determinades formules contractuals, i no contractuals, en l’ocupació de les persones joves. Al mercat laboral s’està donant el que es denomina «terciarització del sistema», és a dir, el sector terciari és el gruix de la nostra economia, una situació perillosa perquè aquest es caracteritza per oferir llocs de feina precaris i temporals. Cal destacar també que la «terciarització» s’estén més enllà del sector serveis, altres sectors comencen a fer ús de les mateixes modalitats contractuals per a feines molt diferents.

Aquesta situació d’inestabilitat, de dependència vital a un mercat laboral que no ofereix llocs de treball de qualitat està arribant al seu punt àlgid. Cada vegada és més freqüent que les persones joves s’insereixin al mercat laboral amb formules precàries: estada en pràctiques a l’empresa, convenis com a becàries i desenvolupament de tasques voluntàries a l’empresa amb un objectiu formatiu. Darrera l’excusa de la millora de l’ocupabilitat juvenil a través de la suposada adquisició de competències i aprenentatges laborals que l’empresa «regala» a l’estudiant, s’amaga un engranatge que està permetent que les empreses siguin productives gràcies a la feina, moltes vegades mal remunerada o fins i tot no remunerada, de les persones joves, donant lloc a la figura de l’estudiant vitalici, en una generació de joves sovint descrita com la mes preparada però també la més precaritzada. Tot i que la legalitat no permet que llocs de treball estables i productius siguin ocupats per persones joves sota el pretext de l’aprenentatge educatiu -aquestes persones entren a l’empresa sense tenir una relació laboral amb ella i per tant sense una protecció laboral ni una cobertura sindical-, moltes es troben desenvolupant feines productives a les empreses sense que siguin reconegudes com a tal i sovint molt per sota de la seva qualificació.

La nova normativa que permet l’entrada d’estudiants en pràctiques extracurriculars i les «pràctiques no laborals» i la permissivitat davant l’ús incorrecte del la figura de la persona jove en procés d’aprenentatge ha desdibuixat la línia entre formar-se i treballar. Si bé la ciutadania actual ha d’emprendre el repte d’entendre la formació com un procés que transcorre al llarg de la vida, no distingir l’aprenentatge d’una relació laboral ha acabat generant que moltes persones joves encadenin feines com a becàries fins a edats avançades i es converteixin poc a poc en estudiants atemporals.

Les persones joves pateixen la taxa d’atur més elevada com a col·lectiu, tenen les pitjors condicions laborals i salarials dins el mercat de treball (sobretot les dones joves i les persones d’origen estranger) i tot i així es continuen generant mecanismes i formules que encara les precaritzen més: sense contracte, sense garanties, sense sou, sense drets a queixar-se. Per tots aquests motius, avui dia 1 de maig i «Dia dels treballadors i treballadores» el Consell de la Joventut de Barcelona reivindica la necessitat de:

  • Eliminar els formats de «pràctiques extracurriculars» i de «pràctiques no laborals» regulades al Real Decreto 592/2014 i al Real Decreto 1543/2011. Aquest tipus de pràctiques permeten la incorporació laboral de les persones joves al marge del dret laboral i desincentiven l’ús de formules contractuals de qualitat.
  • Regular les pràctiques curriculars per impedir el seu ús fraudulent per part de les empreses, per exemple: acotar el nombre d’hores diàries i el nombre d’hores totals (500 hores), garantint la rotació de la persona en pràctiques a diferents llocs dins l’empresa i evitar així que aquesta ocupi un lloc de treball, establir l’obligatorietat de la contraprestació econòmica al personal en pràctiques i limitar el percentatge de persones en pràctiques en funció de la magnitud de l’empresa.
  • Fer seguiment de les persones en pràctiques i dels becaris i de les becàries. És imprescindible recollir dades estadístiques sobre la quantitat de persones joves que s’estan inserint al mercat laboral a través de les noves formules de pràctiques, quant de temps estan en període formatiu, quin ús fan les empreses d’aquestes modalitats laborals i quantes persones finalment aconsegueixen un contracte laboral de qualitat.
  • Implementar mecanismes de protecció, associació i representació sindical per a les persones joves i persones en formació a les empreses, que donin resposta a les demandes específiques del nostre col·lectiu.
  • Establir un Salari Mínim Interprofessional de 1.200 euros, tal i com recull la Carta Social Europea (en l’actualitat és de 655,20 euros mensuals).
  • Derogar les Reformes Laborals de 2010 i 2012, introduint iniciatives que garanteixin el treball de qualitat i estable en col·laboració amb els agents econòmics i el moviment sindical, avançant cap a la definició d’un nou model productiu basat en l’economia social, la sostenibilitat ambiental i el benestar de les persones.

 

Barcelona, 1 de maig del 2016

Descarrega el Manifest en pdf!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Contingut relacionat