Notícies

Resolució per a l’accés a una interrupció voluntària de l’embaràs legal i segura – 52na AGO

12 març 2017

E1470035_249801688510517_1314334493_nls Drets Humans establerts per l’Assemblea General de les Nacions Unides asseguren que els governs no han de discriminar per raó de sexe, raça, situació econòmica o altres característiques en els seus esforços per millorar o influir en la salut i la vida de les persones. La Interrupció Voluntària de l’E
mbaràs (IVE) està vinculada a diferents drets humans: el dret al nivell més alt possible de salut, el dret a la intimitat, el dret a estar lliure de tractes cruels, inhumans o degradants i el dret a prendre decisions sobre la pròpia salut reproductiva i la vida, tal i com ho recullen diferents acords internacionals.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix una IVE no segura com tot aquell procediment la intenció del qual és interrompre l’embaràs i que és realitzat per personal no capacitat i/o en un medi que no compleix els requisits mèdics mínims, essent aquestes circumstàncies no desitjades la causa del 13% de la mortalitat materna anual. Les Nacions Unides estimen que al llarg de l’any 2008 tingueren lloc 21,6 milions d’interrupcions voluntàries de l’embaràs no segures, suposant un 49% del total d’IVEs realitzades. Amb aquesta resolució es busca un posicionament per part de les entitats juvenils de la ciutat de Barcelona per promoure, reforçar i vetllar per l’accés a una IVE segura des del punt de vista dels drets humans i de la salut pública, garantint en tot moment la seguretat del procediment seguit i assegurant la llibertat de la dona a l’hora d’escollir interrompre o no l’embaràs.

A l’Estat Espanyol es pot observar que una llei menys restrictiva de l’IVE no significa un augment del nombre d’interrupcions, sinó que tan sols suposa una dràstica disminució de les conseqüències negatives d’aquesta pràctica sobre la mare. A tall d’exemple, durant l’any 2009 es practicaren 113.031 interrupcions voluntàries de l’embaràs i un cop aplicada la reforma de l’IVE del 2010, molt menys restrictiva, se’n varen registrar 118.359. Així doncs, no s’evidencia un augment significatiu d’aquesta pràctica.

La reforma de llei portada a terme l’any 2015 va augmentar la restricció d’accés a aquest dret a dones d’entre 16 i 18 anys, permetent-ne l’accés només amb el consentiment de pares, mares i/o tutors. La reforma de la llei de l’avortament ha significat un pas enrere pel que fa a la llibertat de decisió sobre el propi cos per part de les dones, limitant-ne la disposició i provocant un augment de les IVEs il·legals i de la mortalitat derivada d’aquesta pràctica; per cada 50.000 procediments il·legals, l’OMS calcula entre 10 i 260 morts.

Per tot això, des del CJB volem reafirmar que considerem que:

  • Totes les dones haurien de poder exercir amb autonomia els seus drets reproductius i sexuals.
  • Una interrupció voluntària de l’embaràs segura és un dret de salut reproductiva fonamental per a qualsevol dona.
  • Totes les dones haurien de poder interrompre legalment i de forma segura l’embaràs, lliures de qualsevol discriminació i/o estigma.
  • El cos de professionals sanitaris que ofereixin interrompre l’embaràs com una possibilitat en les dones gestants han de poder fer-ho sense patir cap tipus de represàlia.

Som conscients que per poder assolir totes aquestes fites s’ha de donar suport a polítiques que ajudin a caminar cap a la seguretat i la legalitat de totes les IVEs. En aquest sentit, des del CJB, creiem que cal apostar per:

  • Desenvolupar nous mètodes anticonceptius més segurs i efectius.
  • Minimitzar l’estigma i la criminalització al voltant de l’IVE per, així, poder protegir de represàlies les pacients i els professionals sanitaris que practiquen interrupcions voluntàries de l’embaràs.
  • Programes que promoguin l’ús de preservatius i d’altres mètodes anticonceptius amb la intenció de reduir el nombre d’embarassos no desitjats, fet fonamental a l’hora de protegir l’autonomia de la dona i reduir també el nombre d’IVEs.
  • Millores en l’accés a serveis de planificació familiar i en la distribució dels mètodes anticonceptius.
  • Millores en l’accés a una interrupció voluntària de l’embaràs, així com a mesures de suport post-IVEs.

Per tot això, des del Consell demanem que:

  • L’Ajuntament de Barcelona defensi el dret al propi cos de les dones i doni suport als serveis de planificació familiar per, així, poder disminuir els embarassos no desitjats i totes les conseqüències negatives que comporten.
  • Es garanteixi, com a institució municipal, la informació i l’assessorament legal, mèdic i psicològic a totes les dones, i en especial les d’entre 16 i 18 anys per tal de garantir l’exercici del seu dret a l’IVE.
  • Es treballi per assolir un IVE gratuït, universal i garantit per la xarxa pública per a totes les dones.
  • Es continuï treballant per conscienciar i difondre el dret a l’IVE gratuït.
  • No hi hagi restriccions ni retallades pressupostàries als serveis de salut reproductiva ni en la recerca de mètodes anticonceptius més segurs i eficaços.
  • Es comuniqui eficientment la disponibilitat dels serveis d’interrupció de l’embaràs sense cap mena de prejudici o criminalització.
  • Hi hagi mètodes anticonceptius gratuïts a l’abast de tothom.
  • Es promogui una educació afectiva i sexual a tots els centres educatius.
  • Es legisli prenent decisions sobre salut reproductiva basades en evidències empíriques.
  • Es treballi per la no estigmatització i/o criminalització de tots aquells serveis que donen suport a l’IVE i als diferents mètodes anticonceptius.
  • Es doni suport a una reforma de la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs que permeti de nou a les dones de 16 i 17 anys exercir el dret al seu propi cos a una maternitat lliure sense el consentiment dels seus pares i/o tutors.
  • Es doti dels recursos necessaris les diferents àrees de l’Ajuntament que han de fer possible desenvolupar aquests acords.
  • Secretariat del CJB – Març 2017

Descarrega la resolució en pdf!

Contingut relacionat