Notícies

Resolució per un Pla Jove a la ciutat de Barcelona – 52na AGO

12 març 2017

pla jove miniEl document que defineix les polítiques municipals de joventut és el Pla Director de les Polítiques de Joventut, també anomenat Pla Local de Joventut (PLJ). És una eina que es deriva directament del segon Pla Nacional de Joventut de Catalunya (2010-2020) i que vol ser la clau de volta transformadora d’allò que han de suposar les polítiques de joventut a escala local. La necessitat i utilitat dels PLJ queda recollida tant a la Llei 33/2010 de Polítiques de Joventut[1][2] com al Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020[3], en tant que plans estratègics municipals enfocats a donar resposta a les necessitats de les persones joves joves i a vetllar per la plena emancipació de la població jove.

L’objectiu dels PLJ hauria de ser, doncs, establir les línies d’actuació dels ajuntaments per fer front a una realitat concreta, millorar la qualitat de vida de les persones joves, empoderar-les i potenciar la seva autonomia. Per poder-ho fer amb qualitat és essencial la diagnosi de què parteixin les accions proposades i imprescindible i vital el protagonisme del propi jovent en totes les fases del procés d’elaboració del PLJ.

Barcelona ha estat una ciutat pionera en polítiques de joventut. Això ha estat possible, en part, per l’empenta del moviment associatiu juvenil. En els processos de definició i elaboració dels PLJ la ciutat ha optat models més o menys participatius. Una participació especialment complexa per l’elevat nombre d’habitants de la ciutat i per les característiques d’una població jove immersa en un context d’oferta inacabable d’activitats a fer. Malgrat les dificultats Barcelona, en matèria de polítiques de joventut, ha esdevingut un exemple per a moltes viles i ciutats.

Actualment s’està elaborant la diagnosi que haurà de permetre enfocar el nou PLJ, que col·loquialment anomenem Pla Jove. El procés està resultant enriquidor; per l’òptica que està prenent, per la diagnosi que segur que acabarà oferint i perquè vol aglutinar el conjunt de la joventut de la ciutat -tant l’associada com la no associada-. Al seu torn, enmig d’aquesta feinada, des del CJB, al llarg de l’any 2016, hem realitzat un procés participatiu del qual ha sorgit el document “Sacsegem la ciutat! Les reivindicacions de les associacions juvenils per a Barcelona”, amb la intenció de recollir i actualitzar les demandes i necessitats de les entitats de la ciutat per tal d’afegir-les al futur Pla Jove.

Malgrat aquesta riquesa de contingut, que reconeixem i fem valdre, el procés de diagnosi, recull de propostes i redacció del pla s’està expandint massa en el temps. L’antic Pla acabava a finals de 2016 i aviat arribarem a mig mandat de l’actual Govern de la ciutat i encara no disposem d’un Pla Jove que dirigeixi les polítiques juvenils a Barcelona. Per aquest motiu no comptem amb una font de verificació, rendició de comptes i control sobre les polítiques juvenils que són les que més ens afecten directament, en tant que en som les principals persones beneficiàries.

Des del CJB tenim la seguretat que la qualitat del procés de disseny i elaboració del futur Pla Jove, la redacció compartida i la inclusió de les aportacions del jovent de la ciutat no ens ha de fer oblidar altres prioritats. Considerem que el futur Pla Jove de Barcelona:

  • Ha d’aprovar-se el més aviat possible, per poder començar a desenvolupar les actuacions que se’n derivaran.
  • Ha de ser un document compartit amb l’oposició per afavorir que l’esforç invertit en l’elaboració del document vagi d’acord amb els fruits que es recolliran i per promoure que sigui un Pla que vagi més enllà del mandat del Govern.
  • Ha de recollir en el seu model de governança la participació del jovent de la ciutat, de manera que les persones joves tinguem un paper actiu en el seguiment i en el control de l’execució del Pla, no només en la diagnosi i la redacció.

Per tot això, el CJB reivindica en el futur Pla Jove:

  • Que estigui redactat en el termini de dos mesos, que significarà gairebé l’assoliment de mig mandat. El Pla es va començar a gestar ja fa un any i aquest ha de ser un període de temps suficient per desenvolupar un contingut adequat a les demandes i necessitats de la població jove.
  • Que s’aprovi en el marc d’un ple municipal per consens o per una majoria àmplia dels grups municipals. La seva elaboració i el posterior seguiment també són processos que s’han de treballar amb l’oposició, per tal que interactuïn i plantegin propostes i alternatives, de tal manera que el Pla sigui un projecte de ciutat més enllà de l’acció d’aquest mandat i de tacticismes polítics curtplacistes.
  • Que tingui en compte la feina feta per la seixantena d’entitats juvenils que han col·laborat amb el CJB en l’elaboració del document “Sacsegem la Ciutat! Les reivindicacions de les associacions juvenils per a Barcelona.
  • Que garanteixi la participació del jovent barceloní associat i la resta d’agents interessats (entitats, joves a nivell individual, Grups Municipals, Administració…) en la seva execució i desplegament.

 

Secretariat del CJB – Març del 2017

[1] Art. 13.1.a. “Elaborar plans locals en matèria de polítiques de joventut, amb l’assessorament, si ho requereixen, de l’Agència Catalana de la Joventut.”

[2] Art. 22.2.b “El Projecte territori. És el conjunt d’actuacions i programes que els governs locals defineixen, impulsen, coordinen i avaluen i que donen lloc als diferents plans locals de joventut.”

[3] PNJCat 2010-2020, capítols 4.2.1.2. Eines i espais per al desenvolupament del Projecte Territori i 4.3.2.2. Instruments del Projecte Jove a escala local

Descarrega la resolució en pdf!

Contingut relacionat