Notícies

Resolució per un treball digne – 52na AGO

12 març 2017

miniDes del Consell de la Joventut de Barcelona entenem l’emancipació de la gent jove com una tasca prioritària i així ho reflecteixen les nostres línies de treball. Creiem fermament en la necessitat de prendre les mesures necessàries per a que tota persona pugui dur a terme un projecte de vida digna  lliurement escollit i independentment de les seves condicions materials. Entenem, a més, que l’accés a un treball digne és clau per aconseguir aquest objectiu. El problema de l’emancipació juvenil no és nou, però sí és cert que s’ha vist aguditzat recentment pel context socioeconòmic.

La crisi econòmica ha estat devastadora per al mercat laboral: no només la taxa d’atur s’ha elevat a nivells insostenibles sinó què, al mateix temps, hem vist com s’aprofitava la cojuntura com a excusa per a la precarització del treball. La figura de la persona treballadora pobra, el sou de la qual no arriba per cobrir les necessitats més bàsiques, s’ha fet comú, al temps que la cobertura social s’ha reduït a mínims de la història recent. Les contínues devaluacions dels drets laborals i socials han contribuït que moltes persones joves es vegin obligades a buscar millors oportunitats en altres països.

En aquest context d’empobriment de grans capes de la població, s’han accentuat totes  les desigualtats presents prèviament a la societat: la bretxa salarial entre homes i dones ha augmentat tres punts percentuals respecte del 2009, mentre que, si ho analitzem per classes socials, el sector de la població amb menys ingressos ha vist com les seves rendes es reduïen en un 10% mentre les persones millor retribuïdes augmentaven els seus guanys per sobre del 20%.

El cas de les persones joves, col·lectiu que, històricament, pateix formes pròpies de  precarització, no ha estat pas diferent: el treball digne i ben remunerat porta temps essent substituït per altres fórmules. Freqüentment s’abusa o es fa mal ús de figures com ara les beques de col·laboració, els contractes de pràctiques, les pràctiques no remunerades a cicles formatius i a la universitat o les formacions laborals selectives i no remunerades. Tipologies de contractes que limiten l’emancipació i tot allò que comporta i que mantenen el col·lectiu juvenil en una situació de precarietat e inestabilitat. Tot això fomenta el classisme al mercat laboral: per una banda, aquelles persones joves que poden permetre’s treballar sense cobrar durant una temporada, a la llarga, tenen més opcions de desenvolupar una carrera professional en l’àmbit del seu interès. Per l’altra, les persones menys afavorides  han d’accedir accedir a feines que, probablement no desenvolupin les seves habilitats i interessos però que els permeten obtenir un salari, trencant amb el principi d’igualtat d’oportunitats.

Cal destacar que la precarització del treball juvenil fa pressió a la baixa sobre les condicions laborals de la resta de persones treballadores i, en conseqüència, deixa de ser un problema juvenil per afectar a tota la societat.

Com a plataforma que representa les principals entitats juvenils de la ciutat de Barcelona, volem recordar que el treball és un dret. Urgeix que s’apliquin les mesures necessàries per a que tota persona jove tingui assegurat l’accés al treball digne i amb tots els drets garantits; estable i de qualitat, que permeti a les persones joves tenir plans més enllà del futur immediat; i segur, que garanteixi unes condicions que no posin en risc la vida de la persona.

Per tot l’esmentat, reclamem:

  • Garantir uns ingressos mínims que permetin el desenvolupament d’una vida digna fixant, per exemple, un salari mínim digne. Creiem, a més, que és necessari estendre aquesta garantia a les persones joves que no troben feina o no treballen per compte aliè. Per això, insistim a reclamar una renda garantida de ciutadania sumant-nos així a altres plataformes com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
  • Acabar amb les Empreses de Treball Temporal (ETT), ja que el seu model de contractació fomenta la desigualtat i afecta especialment a la gent jove. En el seu lloc, crear un sistema públic d’ocupació que garanteixi l’accés al treball amb drets. Per començar proposem potenciar, difondre i dotar de contingut els serveis públics d’ocupació com a Barcelona Activa i el Servei d’Ocupació de Catalunya, sempre tenint en compte criteris de proximitat, sostenibilitat mediambiental i energètica, així com l’equitat de gènere.
  • Reservar un percentatge de les places que oferta l’administració per a joves, com a reconeixement de l’especial precarietat que pateix aquest col·lectiu. Així mateix, impedir que les borses de treball per a joves tornin a ser reducte d’ofertes precàries.
  • Consensuar un model de FP dual amb les entitats sindicals juvenils i iniciar una transició cap a un model en el qual es garanteixi la contractació a càrrec de l’empresa, establint percentatges mínims d’alumnes a ser contractats per les empreses que participin de la FP dual en acabar el curs. Apostem també per a la reobertura de les escoles professionalitzadores de la ciutat.
  • Màxim control de l’ús de beques i pràctiques professionals en l’administració, garantint que l’estudiant tingui unes condicions dignes de treball, una retribució adequada i que no cobreixi fraudulentament una plaça de feina fixa.
  • Fer efectiva la col·laboració d’aquests serveis d’ocupació amb Barcelona Activa així com promoure un model d’auto-ocupació basat en la cooperació i no en la competència.
  • Recollir i posar a disposició de les persones joves informació sobre drets i deures laborals, així com recursos d’ocupació i relacionats. A més a més, reforçar la figura de l’impulsor juvenil per garantir un bon acompanyament durant el procés d’inserció laboral.
  • Reconèixer el CJB, els sindicats i les entitats que treballen en emancipació com a principals interlocutors en la definició, avaluació i execució de polítiques d’ocupació juvenil.
  • Assegurar el compliment del pla d’igualtat de l’empresa i la llei d’igualtat de salari. Promoure mesures de conciliació per a que el treball de cures sigui compartit per homes i dones, tenint en compte que en l’actualitat la dona assumeix una doble càrrega de treball. Realitzar tallers i formacions en aquest sentit en col·legis i instituts per eliminar la reproducció d’estereotips i de rols de gènere.
  • Implantar un pla d’acompanyament a les persones joves que es troben a l’estranger mantenint el contacte amb elles a través d’un programa que permeti, a aquelles que desitgen tornar a Barcelona, accedir a les ofertes de treball a la ciutat.
  • Les característiques del sistema productiu actual, així com l’avenç de la tecnologia, fan impossible l’absorció de tota la mà d’obra disponible en la societat per una part del mercat laboral. Per això, apostem pel repartiment del treball i la reducció de la jornada a 35 hores setmanals mantenint salaris. Aquesta mesura ajudaria, a més a més, a crear una cultura en què la identitat de les persones fóra molt més enllà de la seva activitat professional: cadascú disposaria de més temps lliure per a la seva vida personal i per formar-se en un sentit ampli, no solament acadèmic.

 

Secretariat del CJB – Març del 2017

Descarrega la resolució en pdf!

 

Contingut relacionat