Notícies

Resolució: Volem els nostres espais – 52na AGO

12 març 2017

sala-tallerDisposar d’espais propis per a la joventut ha contribuït a la construcció i consolidació d’un teixit associatiu juvenil amb recursos per desenvolupar els seus projectes, així com per generar espais -físics i simbòlics- per a la participació i l’empoderament de la joventut. Malgrat tot, la manca d’equipaments per al jovent ha estat probablement una de les proclames més explícites i recurrents del nostre col·lectiu. Reconeixem però que la situació ha anat millorant al llarg dels anys i que s’han anat creant i adequant nous espais per a nosaltres.

Des de les entitats que conformem el CJB també volem posar en valor i reconèixer la tasca d’iniciatives juvenils que els darrers anys han anat sorgint arreu de la ciutat i que tenen com a objectiu dinamitzar el jovent de llur territori. Moltes d’aquestes assemblees, coordinadores o plataformes s’han constituït amb l’objectiu de reivindicar la necessitat de disposar d’equipaments per a la gent jove.

L’anàlisi, definició i implementació d’equipaments juvenils venia definida pel Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona (PEJB) 2008-2015, un instrument que havia de desenvolupar tota una xarxa d’equipaments al servei de la joventut.

En els vuit anys que va durar el desplegament del PEJB es van executar només la meitat de les actuacions previstes (concretament el 56,36%) i es va poder establir una gran diferència entre quins tipus d’equipaments es van desenvolupar i a quins Districtes. Així, dels 22 Punts d’Informació Juvenils previstos se n’han creat 17, mentre que el 65% dels Espais Joves no s’han executat. També cal destacar les diferències clares entre districtes: mentre que al districte de Gràcia s’ha desenvolupat quasi la totalitat d’accions previstes, a l’Eixample només s’hi ha creat un dels dos Punts d’Informació Juvenil i cap Casal de Joves ni Espai Jove, essent el Districte amb més mancances d’equipaments juvenils i a la vegada amb més població jove.

Actualment funcionem amb una pròrroga de l’anterior Pla, que si bé creiem que va ser un intent ambiciós de dotar d’equipaments juvenils a la ciutat, ha quedat desfasat i es troba fora de termini. La Barcelona pionera en polítiques de joventut es troba mantenint un pla caduc que parteix d’una diagnosi feta fa massa temps, la qual comporta actuacions no ajustades a la realitat i allunyades de les necessitats del col·lectiu a què vol servir.

En matèria d’equipaments públics volem fer especial menció al model de gestió associativa (anomenada cívica des del punt de vista administratiu), en vies no només de consolidació, sinó també d’expansió. La concreció, durant l’any 2015, d’un marc normatiu que facilita la gestió cívica esdevé, segons apunta la Plataforma de Gestió Ciutadana, un «bon paraigües per a potenciar i donar suport a la gestió ciutadana a nivell de ciutat, malgrat no reculli totes les necessitats i limitacions que el teixit veïnal i associatiu assumim a l’hora d’entomar la gestió ciutadana». El CJB considerem imprescindible acabar de desplegar el marc normatiu de la gestió cívica en aspectes diversos com la comunicació o la contractació, ja que s’ha demostrat que es tracta d’un model que acosta els equipaments i serveis a la ciutadania, i els fa més propers i útils a l’entorn on es troben. D’altra banda, considerem que cal que que es concretin el suport i l’acompanyament des de l’administració per tal de poder assegurar l’èxit dels projectes des de la fase inicial.

Així doncs, és necessària una clara voluntat política per articular la gestió associativa i per donar resposta a diverses necessitats: la de disposar d’espais i locals, la de construir punts de trobada per a joves del barri, la de garantir l’ús de l’espai públic i, en definitiva, totes aquelles qüestions que puguin facilitar la construcció d’un entorn més participatiu i democràtic per transformar la realitat més propera.

L’associacionisme juvenil reclamem un nou Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona, que doni resposta a les actuals necessitats i mancances dels i les joves i de les associacions juvenils. Creiem que les polítiques entorn al espais juvenils i el futur PEJB han de:

  • Enfortir i augmentar la xarxa d’espais per a joves. Crear nous equipaments (casals i espais joves) allà on no n’hi hagi.
  • Potenciar la gestió associativa, com a fórmula de participació ciutadana i des d’una perspectiva comunitària, sempre i quan hi hagi un teixit associatiu o un grup de joves prou consolidat que vulgui fer-se’n càrrec.
  • Recollir en la normativa de tots els equipaments juvenils, sigui quin sigui el seu model de gestió i especialment en aquells que no són de gestió associativa, que com a mínim ha d’existir un Consell o Comissió Gestora des del qual les entitats o grups allotjats puguin incidir en les línies directives i estratègiques de l’equipament. Treballar per empoderar la joventut del territori amb la finalitat que en un futur puguin gestionar els equipaments que s’escaiguin.
  • Reconèixer el valor de la tasca associativa en la gestió d’un espai juvenil. Afavorir l’autoorganització i l’autogestió com a mesura per a l’empoderament de la gent jove. Donar autonomia i evitar tutelar l’activitat de les associacions juvenils que gestionen equipaments.
  • Diferenciar les associacions de les empreses prestadores de serveis, distingir aquells serveis que són de l’Ajuntament d’aquells que no ho són; no comprometre, condicionar o limitar l’activitat dels projectes associatius de les entitats juvenils que gestionen un espai o equipament de propietat municipal.
  • Acompanyar les associacions juvenils en la governança d’un equipament. Donar eines i recursos per a la seva gestió i per fer una bona dinamització, especialment en la fase inicial del projecte per tal que pugui consolidar-se amb èxit.
  • Assumir la participació juvenil en totes les fases del projecte d’un equipament: disseny, planificació, governança, usos i serveis. No volem ser únicament consumidors d’allò que se’ns ofereix.
  • Apostar per equipaments juvenils específicament per aquest públic, oberts a activitats o projectes intergeneracionals (puntuals o esporàdics) que sorgeixin de la mateixa gent jove. Ens oposem als espais intergeneracionals, a no ser que siguin les pròpies organitzacions juvenils que així ho desitgin. De la mateixa manera, creiem que els esplais i caus haurien de disposar de locals propis per realitzar la seva activitat i que un espai juvenil no és ideal per a ser la seva seu.
  • Oferir activitats i serveis en equipaments juvenils per a persones joves associades i no associades. S’han d’obrir a tota la població del territori, especialment a aquella no associada.
  • Distingir entre dinamitzar un equipament juvenil de cara a fer activitats obertes i l’ús que una entitat pugui fer d’un espai cedit. Cal disposar també d’espais per l’ús intern de les entitats, ja sigui per a activitats, reunions, trobades o per guardar material.
  • Desenvolupar una normativa gràfica específica pels equipaments o serveis de gestió associativa que reconegui la seva singularitat.

 

Grup de Treball de Territori – Març del 2017

Contingut relacionat