Notícies

Resolució “Defensem l’associacionisme!”

19 març 2018

imatge resolucionsA la ciutat de Barcelona i a Catalunya disposem d’una àmplia tradició en el camp de l’associacionisme que converteix les organitzacions que hi treballen en un dels agents claus per a la cohesió social, la vertebració del teixit social i la seva participació. El moviment associatiu ha contribuït i segueix fent-ho a la transformació social, estant de vegades al capdavant, i d’altres enfront, de molts dels processos i moments importants que vivim com a societat. Sabem que és una escola de ciutadania, ja que participar en una associació aporta una colla d’aprenentatges i habilitats personals. A la vegada, volem reconèixer i fer valdre la potència col·lectiva que tenim; associar-se és poder. L’associacionisme és probablement la nostra millor estructura d’estat.

L’associacionisme té unes característiques singulars que volem posar en valor i que conjuntament donen sentit al model associatiu que volem reivindicar. En primer lloc perquè necessita i es realitza a partir del voluntariat; les persones dediquem el nostre temps lliure a realitzar una acció al servei dels altres o de la comunitat en general. Es desenvolupa des de la participació de les persones sòcies i la democràcia interna en el si de les associacions o federacions; cada soci o sòcia té un vot amb el mateix valor a l’assemblea general. A més a més, l’activitat associativa té com a finalitat el compromís i el treball per a una societat millor.

Les associacions no som les úniques entitats que reunim alguns d’aquests trets, ans al contrari, ja que compartim amb altres organitzacions objectius i metodologies entorn a l’acció i el canvi social o el fet de no tenir afany de lucre, tot i que entenem que les activitats que es poden desenvolupar responen a necessitats i reptes diferenciats. Les entitats no som un col·lectiu homogeni, sinó que presentem grans diferències i prenem formes jurídiques diferents; existeixen associacions, federacions, fundacions, cooperatives o empreses, i també trobem col·lectius i grups informals no constituïts que també necessiten reconeixement.

El model de persones involucrades també canvia, hi ha entitats que estan dirigides i formades per persones voluntàries i n’hi ha que disposen de persones remunerades que s’hi dediquen professionalment; hi ha entitats on les persones són eminentment joves o gent gran i d’altres on conviuen persones de totes les edats. La vinculació de les entitats, el seu origen o els seus destinataris també són diferents, per exemple n’hi ha que treballen conjuntament amb les administracions públiques a través de contractes o convenis i n’hi ha que no hi tenen cap relació.

Malgrat tenir objectius, formes jurídiques o models molt diferents, en la majoria de casos exerceixen una feina molt important per al desenvolupament i per a la cohesió social del nostre territori. Volem reivindicar també l’aliança que ha d’existir entre tots els agents que participen i la promouen l’economia social i solidària i les altres economies, en la qual les associacions també hi tenim un paper important i volem potenciar-lo, però la finalitat del nostre projecte és social i no econòmica.

En definitiva, creiem i defensem que les associacions mereixem un suport concret i explícit de l’administració, diferenciat d’aquell que es pugui oferir a altres tipus d’entitats. Reconeixem que el simple fet de tenir la forma jurídica d’associació no implica necessàriament que existeixi democràcia interna i participació, voluntariat i voluntat de transformació social; ja que hem de seguir treballant en millorar els mecanismes de control i transparència interns des del propi sector, com el codi ètic, però tot i així reclamem que es vetlli per a l’enfortiment i l’impuls de les associacions de la nostra ciutat i país.

És per això que demanem i ens comprometem a treballar per a:

  • Que l’associacionisme rebi un reconeixement major per part de tots els agents socials, econòmics i polítics de la ciutat i del país.
  • Reivindicar que l’associacionisme està format per entitats que, en cas d’estar constituïdes jurídicament ho estiguin en forma d’associació, democràtiques, de base i lideratge associatius i voluntaris, dirigides i formades per persones que tenen voluntat transformadora.
  • Oferir informació i acompanyament a projectes d’emprenedoria social amb l’objectiu que es puguin consolidar en la forma jurídica que sigui més adient i que no esdevinguin associacions que a la pràctica no funcionen com a tals.
  • Que es reconegui també el paper del sector social més enllà de l’associatiu. Les entitats i empreses del sector fan una tasca molt necessària, però per les seves característiques fan que no hagin de rebre les mateixes atencions que l’associacionisme.
  • Que el Consell de la Joventut de Barcelona continuï reivindicant l’associacionisme davant de l’Administració i d’altres entitats i col·lectius de la ciutat i del país.
  • Que l’Ajuntament de Barcelona continuï implementant mesures per al suport i l’enfortiment econòmic de les associacions, diferenciant-lo d’altres organitzacions, com empreses o fundacions.
  • Que la nova llei d’associacionisme contempli mesures econòmiques específiques per al suport de les associacions, com una fiscalitat diferenciada o un millor finançament a través de la defensa de convenis de finançament plurianuals i interdepartamentals atorgats per cobrir tant l’estructura com els projectes de les associacions. Que es faciliti i millorin els processos de justificació de subvencions, que les administracions segueixin els mateixos criteris i que aquests siguin transparents. A la vegada, la llei hauria de servir per a l’impuls de les associacions, no per augmentar-ne la seva regulació, control i burocràcia, ja excessiva en l’actualitat.

 

Secretariat del CJB

 

Contingut relacionat