Notícies

Manifest de l’associacionisme juvenil pel 1er de Maig: Dia internacional de les treballadores

30 abril 2019

L’1 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels treballadors i les treballadores, el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ens sumem a les mobilitzacions populars programades a la ciutat i cridem a la participació dels i les joves alhora que mostrem el nostre rebuig a la situació de precarietat laboral a la que moltes de nosaltres ens veiem condemnades.

Durant els darrers anys, el col·lectiu juvenil hem estat un dels que més ha patit les conseqüències del treball precari i de la manca d’oportunitats, veient-nos obligades a acceptar feines temporals i mal remunerades que no ens permeten tenir una estabilitat econòmica ni laboral i que afecten tots els àmbits de la nostra vida.

Actualment, la taxa d’atur juvenil de Catalunya se situa en el 21,7% de la població activa segons l’Observatori Català de la Joventut: en xifres absolutes, hi ha aproximadament 144.500 joves a l’atur. Aquestes dades es complementen amb la de que des de 2007, els llocs de treball ocupats per persones joves s’han reduït en un 38,79%. A més, hi ha aproximadament 35.800 joves menors de 24 anys que cerquen la seva primera feina.

Però no només l’edat és un problema per a les persones joves, hi ha altres factors que afecten a l’hora de buscar feina: els i les migrants d’entre 16 i 29 anys pateixen una doble discriminació. La taxa d’atur de les persones joves amb nacionalitat estrangera se situa en el 27,5%, 7 punts per sobre de les que tenen la nacionalitat espanyola. Això es veu sumat al racisme social i institucional que en moltes ocasions no els permet exercir el seus drets laborals ni regularitzar-se com a treballadores: ho hem vist en el cas dels manters, de les kellys i dels riders. És important tenir en compte que, segons les darreres dades de l’ajuntament de Barcelona, un 32% dels joves barcelonins tenen nacionalitat estrangera i que per tant aquesta discriminació afecta directament a quasi un de cada tres joves de la ciutat.

D’altra banda, el 2018 es va tancar amb només 9.665 joves d’entre 16 i 29 anys registrats a l’atur, fet que suposa un descens del 53%, tenint en compte les dades des de 2009. Aquesta xifra, que hauria de ser una bona noticia, és qüestionable si es té en compte que molts joves han deixat d’estar actius i han allargat la seva etapa d’estudis degut a la impossibilitat de trobar una feina digna que els permeti compaginar els estudis amb el món laboral, el que ha suposat un retard en l’edat d’emancipació barcelonina. A més, també s’han de considerar les condicions que tenen les feines acceptades pel jovent, que són en la seva majoria precàries. Això es veu reflectit perfectament en l’informe de Joves i precarietat que el mateix Ajuntament va fer públic al 2018, on la xifra de temporalitat en els contractes dels joves menors de 24 anys era del 53,4%, és a dir, més de la meitat.

És també important parlar del salari de les persones joves, que acostuma a ser baix i insuficient. Les últimes dades, del 2016, evidenciaven que la mitjana del salari brut de les persones joves era de 13.192 euros anuals. Tenint en compte que, aleshores, la mitjana del preu del lloguer estava en 764,7 euros mensuals, és a dir, més de 9.000 euros anuals, com es pot pretendre que la joventut s’emancipi? Més encara si tenim en compte que des d’aleshores, el preu del lloguer ha augmentat en un 19% i ara es supera els 900 euros mensuals.

Si les tendències d’emancipació i ocupació juvenil segueixen amb aquesta tendència, la nostra societat està condemnada a deixar una generació perduda, insegura i dependent. L’última Enquesta de Joves realitzada per l’Ajuntament, l’any 2015, mostrava que més de la meitat de les persones d’entre 15 i 29 anys estarien disposades a acceptar un sou inferior al considerat just, quan 10 anys abans només ho hagués fet un 31%. A més, la principal preocupació entre el jovent entrevistat, van ser l’atur i les condicions de treball a les que ens hem d’afrontar.

El treball remunerat ha de servir com a eina d’emancipació pel jovent, no podem permetre que ens posin pals a les rodes a l’hora de començar la nostra vida. Des del CJB, ho repetirem tants cops com faci falta: la situació del treball remunerat per la majoria de les persones joves és indigna i la dignitat del treball no pot ser un factor prescindible en el moment de cercar feina.

Per tot això, perquè creiem en la mobilització ciutadana com a eina de canvi i perquè sabem que les persones joves no som només el futur, sinó també el present: l’1 de maig ens veiem als carrers per recuperar els nostres drets i reclamar allò que és nostre!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Contingut relacionat