Notícies

S’està fent fosc i decideixes enfilar camí amunt…

1 abril 2019

Relat del Martí

S’està fent fosc i decideixes enfilar camí amunt per anar a veure les vistes de la ciutat, t’atures perquè passi un tramvia molt vell i continues tot pujant a un turó mentre travesses un cementiri jueu. Ja des de dalt, veus tota la ciutat i, de cop, una llum il·lumina la punta dels minarets. Comença la crida de pregària.

A Bòsnia, centenars d’esglésies, mesquites i sinagogues són el testimoni de més de cinc segles teixits per una multiculturalitat, doncs serbis ortodoxos, bosnis musulmans, jueus i croates catòlics practiquen la seva fe en una mateixa ciutat. La diversitat és la seva pròpia identitat i és aquí on resideix el tresor de la ciutat: Sarajevo és un bagul on, en obrir-lo, t’hi trobes una barreja de colors i una energia extraordinària, que conviu en harmonia gràcies al respecte i la convivència de la seva gent.

Un tresor que nacionalistes serbis més radicals van intentar destruir al 1992, i que va comportar un dels esdeveniments més tristos de la història contemporània. I és que des del meu punt de vista, passejar per Sarajevo és com visitar a la vegada grans horrors i grans victòries de la humanitat, i és aquest  el motiu que et fa estimar aquesta ciutat; Sarajevo és capaç d’omplir-te el cor alhora que te l’esmicola en petits trossets.

Per això que tots els que l’hem visitat hi volem tornar, i perquè Sarajevo és una ciutat viva i carregada d’optimisme, on la complexitat de la seva història és un pou sense fons pels més curiosos i una riquesa per tots els visitants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Contingut relacionat