Notícies

Silvia Agüero: “Si una gitana fa homeschooling li envien els serveis socials”

8 abril 2019

Si una cosa queda clara, és que la Silvia Agüero no et deixa indiferent. Pots estar més o menys d’acord amb el discurs d’aquesta lacto-activista gitana i feminista, però mai sentiràs què has perdut el temps escoltant-la. Però això, quan ens vam trobar amb ella a cau de nit de tardor a la Lleialtat Santsenca, feta un manoll de nervis, encara no ho sabíem. “És el primer cop que parlo a Barcelona, no sé com hem rebrà la gent”, diu amb un somriure què amaga la por i l’anticipació de totes les primeres vegades. “Potser algunes coses millor no les dic, què la gent s’espanta”. Ella mateixa sap que crea controvèrsia, però nosaltres l’animem a parlar lliurement. Qui no s’espanta no aprèn.

DpkOGs5XUAAjzdt

Mentre algunes companyes preparen la sala amb 200 cadires que es quedaran més que curtes, seiem amb un cafè en una cantonada i encenem la gravadora:

Què és per a tu el feminisme gitano i en contraposició a quin feminisme cal dir-li gitano?

En contraposició al feminisme hegemònic. De fet, ser gitana és no ser paia i ser paia és no ser gitana. Cap persona blanca diu sovint “jo soc paia”, quan necessiten explicitar-ho és sempre en contraposició al col·lectiu gitano. El feminisme gitano és una forma de reivindicació que va més enllà de la lluita contra un patriarcat o masclisme diaris. Va contra tot un sistema que, a més de patriarcal, és racista i espanyolista. Per a moltes persones “ser espanyol” significa no ser moro, no ser gitano i no ser negre. Crec que el feminisme deuria aprendre que no solament es lluita contra el mascle patriarcal, sinó també contra el mascle racista, contra el mascle capitalista i contra el mascle antigitano.

Les feministes blanques mai diran “el meu feminisme és blanc” perquè sovint ni ho perceben ni s’ho qüestionen. A la vaga del 8M vam tenir problemes perquè algunes dones racialitzades portàvem pancartes contra el racisme i ens deien “esteu dividient la lluita”. Cóm sou capaces? És la mateixa lluita! Què passarà quan acabem amb el mascle patriarcal? Que el mascle racista i el mascle capitalista seguiran presents.

Jo no faig feminisme per convertir-me en un nou mascle dominant que oprimeixi altres dones per raó d’origen o capacitats.

I què n’opines tu, d’aquest discurs sobre “la divisió de la lluita”?

El sistema conté moltes opressions a dintre. Quan algú vol que només protestem per una d’aquestes opressions i callem la resta, està guanyant el sistema. Què serà del feminisme si no és interseccional? Una lluita estèril. És feminista Angela Merkel? Per a mi, no, sense cap dubte. Jo no faig feminisme per convertir-me en un nou mascle dominant que oprimeixi altres dones per raó d’origen o capacitats. Jo faig feminisme perquè aquest és una escletxa que s’ha obert al sistema i que ens permet entendre altres lluites. Totes lluitem contra un mateix sistema i el feminisme necessita tant del gitanisme com el gitanisme del feminisme.

Acostumes a diferenciar entre gitanofòbia i antigitanisme, per què?

L’antigitanisme és la ideologia que creu en la superioritat de la raça paia i que imposa els seus models organitzatius, socials, polítics i religiosos sobre la resta de col·lectius. A més, té el poder per imposar lleis i, per tant, per fer lleis antigitanes. De fet, està tan normalitzat que a diari s’apliquen lleis antigitanes i ningú no se les qüestiona.

La gitanofòbia, en canvi, és l’odi o por cap a persones gitanes. Però això no té perquè representar cap opressió, jo podria ser paiofòbica i no tindria cap estructura ni poder per oprimir als paios. Que algú sigui gitanòfob és un problema individual seu, que s’ho miri. El que incideix al meu dia a dia és l’antigitanisme.

I com afecta aquest antigitanisme al teu dia a dia?

M’afecta per la imposició de models socials i organitzatius. No és res nou ni exclusiu dels gitanos, mireu les persones LGTBI+ que han d’assumir els models socials i organitzatius de l’heterosexualitat. A mi personalment el que més mal em fa és la imposició en el tema de la maternitat i de la família: jo dono el pit en públic, i n’estic orgullosa. Ni obligo a ningú més a fer-ho, ni tampoc deurien impedir que jo ho fes. Però com que soc gitana s’assumeix que estic sotmesa per un home i que dono el pit en públic per ignorància i sense adonar-me’n del què suposa. Pot ser el meu marit es deconstrueix més i millor què molts homes paios, però per a un govern paio ni ell estarà mai ben deconstruit ni jo ben emancipada.

Les dones blanques poden fer tot això i dir-li maternitats alternatives o homeschooling, però si una gitana fa homeschooling li envien als serveis socials.

El govern pressuposa que, a casa, el meu marit controla els diners i em tracta amb violència, però, un Estat que pressuposa la meva situació com a dona sense demanar-me primer, no és de cas tant patriarcal com suposadament ho son els gitanos? Per què no em demanen a mi si vull parir a casa? Per què no em demanen a mi si vull educar els meus fills a casa? Per què no em demanen a mi si vull donar el pit fins als set o huit anys? Les dones blanques poden fer tot això i dir-li maternitats alternatives o homeschooling, però si una gitana fa homeschooling li envien als serveis socials.

I en quins altres àmbits es materialitza l’antigitanisme avui en dia per a una dona gitana?

En l’ocupació és molt obvi: les dones gitanes molt sovint s’autoocupen, creen la seva paradeta al mercat, condueixen la furgoneta, negocien amb els maioristes, porten la comptabilitat… si tot això ho fa una paia li diuen entrepreneur i li fan descomptes fiscals i li donen un servei d’assessorament gratuït al seu centre cívic més proper. Quan ho fem les gitanes no es considera ni ocupació. A mi em demanen que pagui taxes com si tingués una tenda a l’aeroport del Prat. Persegueixen els nostres models d’ocupació i pretenen erradicar-nos per convertir-nos en dependentes d’un Zara.

En l’educació també és molt obvi: les mares gitanes tenim la culpa del fracàs escolar dels nostres fills i filles. Si la ciutat de Barcelona tingués uns indicadors d’abandonament escolar del 60% ningú no dubtaria que hi ha un problema amb el model educatiu, el professorat o el Conseller d’Educació. El poble gitano té uns indicadors d’abandonament escolar del 67% i la culpa és només de les mares. Ningú no es qüestiona si el model educatiu o el conseller o ministre d’Educació són racistes i ho estan fent malament.

Avui en dia l’Estat espanyol practica estirilitzacions convençudes. Per què? Què no tenim un problema de natalitat? És que els nens i nenes gitanos no son prou bons per elevar la mitjana?

En la salut, se’ns considera animals incapaços de contenir els nostres impulsos sexuals. Sona radical, però és així: ve una assistent social i et diu que t’has de planificar familiarmente, sembla que tenir més de dos fills és no planificar. Avui en dia l’Estat espanyol practica estirilitzacions convençudes. Per què? Què no tenim un problema de natalitat? És que els nens i nenes gitanos no son prou bons per elevar la mitjana? Quin defecte tenim? Fa poc que la República Txeca ha estat condemnada per esterilitzar les dones gitanes! Temps al temps.

I a la vivenda, què dir? Totes les ciutat d’Espanya tenen un gueto pels gitanos. Barris creats específicament per mantenir-nos lluny dels centres, dissenyats de manera que se’ns pugui vigilar amb facilitat. La Mina, La Coma, Las 3000, La Cañada Real. Ens aparten amb murs i ens fan invisibles per a que els paios us quedeu amb la consciència tranquil·la.

DpEnQ1rWkAYg4Ys

A quins altres moviments troba aliats el gitanisme?

A qualsevol moviment social que se’n surti de la norma. El feminisme, el sobiranisme, l’antiespecisme, l’anti capacitisme. I també el moviment LGTBI+: no cal que Arancha Echevarría rodi Carmen y Lola, les gitanes tenim referentes lesbianes de sobra, com la Paquera de Jerez o Bambino. Referents positius i no sesgats per una paia racista que ni es va documentar abans de retratar-nos. O Carmen Amaya! La primera dona en sortir amb pantalons a una televisió, als 50. Una dona que no va tenir fills perquè no va voler en ple franquisme.

Per terminar, com veus a les joves gitanes?

Revolucionàries. Molt revolucionàries. L’Asociación Gitanas Feministas por la Diversidad és una explosió. Es barallen tant amb les associacions gitanes com amb les associacions feministes. Unes guerreres. Però també hi han d’altres guerreres que no veiem als mitjans ni les xarxes i que estan revolucionant les seves cases mentre crien els seus fills i munten el mercadillo.

Les veig implicades i madurant molt més aviat que les joves paies. Però això també ho veig amb les joves llatines. Crec que la opressió et fa madurar abans. El meu moviment favorit ara mateix és l’activisme pels drets al part. És molt fort al Brasil i aquí, a Europa, ho lidera la Jesusa Ricoy des de Londres. La violència obstetrícia és molt comuna en el col·lectiu gitano a tot el planeta i crec que aquesta lluita comuna és la que ha obert les portes a un feminisme gitano i la que obrirà les portes a moltes lluites més des del gitanisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Contingut relacionat