Notícies

Visió d’historiador

12 abril 2019

Relat del Xavi

Quan estudies la carrera d’Història, i especialment si no ets una persona molt interessada en el marc de la Història Contemporània i el Món Actual, la Guerra de Bòsnia amb prou feines passa de ser una nota a peu de plana en la teva formació.

En un grau atapeït d’assignatures i èpoques històriques, amb esdeveniments i conflictes que s’estenen arreu del món, l’estudi dels conflicte dels Balcans es troba en una situació incòmode. Per una banda, com a historiadors es tracta d’un conflicte prou recent com per no haver-se incorporat en la majoria de plans d’estudi escolars o acadèmics, ni comptar amb una sòlida bibliografia i treballs d’investigació al darrera. Per l’altra banda, com a humans contemporanis, es tracta d’uns esdeveniments que queden en un passat llunyà, on potser ni tan sols havíem nascut, i el nostre coneixement es fonamenta en el records de les informacions transmeses pels mitjans de comunicació periodístics d’aquell moment.

El resultat és doncs que, com a historiadors, coneixem a grans trets que fou el conflicte dels balcans. Sabem que era hereu de la Guerra dels Balcans del principis del segle XX. Sabem que es succeeixen en el marc de la dissolució de Iugoslavia. Sabem que fou un conflicte de caire ètnic, marcat pel genocidi i els crims de guerra, que requerí de la intervenció internacional per posar-hi fi. Però sens dubte no l’entenem.

I, entendre Bòsnia, és molt més que entendre aquest país o la regió dels Balcans. Entendre-la és poder entendre les conseqüències del nacionalisme i les polaritzacios ideològiques…

Podem conèixer doncs les línies generals sobre el que fou la Guerra de Bòsnia, però en cap cas no l’entenem o comprenem realment, doncs això requereix una implicació i un treball molt més exhaustiu que quatre dates explicades al llarg d’una classe. I, entendre Bòsnia, és molt més que entendre aquest país o la regió dels Balcans. Entendre-la és poder entendre les conseqüències del nacionalisme i les polaritzacios ideològiques, és prendre consciència de la rapidesa amb la que una normalitat que donàvem per assegurada pot esfondrar-se i esdevenir cendres i rancúnies. També ens ajuda a entendre com podem refer una societat després que aquesta hagi viscut un infern, i com cal parlar de dolor i de memòria per poder construir un futur amb esperança.

En una Europa on la ultradreta multiplica la seva presència al llarg del continent, on nacionalismes de totes formes es fan més comuns i es remouen fantasmes de guerres passades, es fa doncs imprescindible girar la nostra vista cap als Balcans, per poder aprendre dels nostres errors i per trobar les eines per construir una societat més inclusiva i oberta.

Ha estat a través del projecte del CJB que he pogut conèixer Bòsnia i començar a entendre-la. Poder contemplar les emprentes de la guerra tenyint el mosaic cultural que és Sarajevo, visitar museus, espais de memòria, o parlar amb guies, historiadors, generals han estat algunes de les oportunitats que he pogut gaudir per conèixer Bòsnia. No obstant, el més important i significatiu per mi, crec, ha estat poder parlar amb les àvies de Srebrenitza i les joves participants del projecte, dos generacions molt diferents, però amb unes mirades, unes perspectives i unes opinions molt clares sobre el conflicte i com va marcar el seu país. D’aquest projecte, doncs, ent rec un gran creixement personal, però també com a historiador, i no me’n puc estar tant de recomanar conèixer en profunditat aquell racó dels Balcans com de seguir participant en el projecte. Així, tindré la oportunitat de seguir aprenent i alhora d’aportar les meves eines i recursos per difondre les nostres experiències i aprenentatges.

Contingut relacionat