Notícies

Comunicat contra la criminalització de les persones joves

25 octubre 2019

 

Logo-CJB-fons-blanc-1000px

El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), en tant que plataforma de representació del jovent de la ciutat, ens veiem en l’obligació de condemnar la imatge estigmatitzant i criminalitzadora de les persones joves que els mitjans de comunicació i alguns representants polítics de la ciutat han transmès en la seva cobertura i comunicacions sobre les manifestacions i aldarulls de la darrera setmana a Catalunya, així com les notícies esbiaixades i poc realistes sobre l’associacionisme jove català, els Casals de Joves i l’educació en el lleure.

“Irresponsables”, “irascibles”, “irreflexius”, “infantils”, “mandrossos”, “capritxosos”… els adjectius pejoratius sobre les persones joves que han participat de les recentes vagues i manifestacions copsen titulars de premsa, tertúlies i debats radiofònics o televisats. Adjectius que esbiaixen la percepció de la joventut, en tant que col·lectiu, i que mai donen veu ni pregunten per la pròpia versió a les joves protagonistes.

Des del CJB volem reivindicar el dret a la dignitat de les persones joves i entenem que el retrat esbiaixat que es fa de la mateixa atempta contra aquest dret. Un dret que mai es posaria en dubte si parléssim col·lectivament dels adults, o d’algun altre col·lectiu caracteritzat per l’ètnia, orígens, gènere o creences enlloc de per la seva edat.

L’elecció d’imatges que només retraten les joves en actituds violentes, mentre s’obvien imatges de joves protestant pacíficament, així com el dibuix de milers de joves com una turba homogènia i deshumanitzada, té motivacions ideològiques al darrere. Decisió que contrasta amb la omissió o la justificació d’imatges de Forces de l’Estat exercint la violència amb procediments molt qüestionables. En un escenari com el que estem vivint és important mantenir-nos crítiques davant qualsevol acció de l’Estat i qüestionar l’ús frívol i arbitrari de la paraula violència.

A més a més, els mitjans generalistes no han preguntat a aquestes joves sobre les seves motivacions, ni han tingut espai ni veu als mateixos espais mediàtics que parlen per elles però sense elles. Estem davant una generació amb les condicions laborals més precàries de la democràcia, enfrontant-se a les pitjors expectatives d’emancipació. Retractar-nos com un paràsit sense donar-nos veu, ni reflexa la realitat ni ajuda a solucionar-la. Reaccions com les que estem vivint aquests dies son comprensibles davant el panorama sociopolític en que ens trobem. La presència de cossos armats als nostres carrers fomenta la desconfiança i augmenta l’estat d’alerta, això és violència. No seure a parlar i mostrar voluntat de canvi i acord, fomenta la tensió ciutadana.

Les joves seguirem amb els nostres projectes de vida, que tenim ja, ara. No som el futur, som el present. No estem de camí a un estadi més cívic del nostre ser en una posterior etapa adulta, ja som éssers complets, cívics i polítics. Exigim veu i espais de participació.

Mentre se silenciï política, material, policial i mediàticament a tota una generació, òbviament part d’ella incendiarà els carrers. Una generació que no tan sols es veu invisibilitzada per la seva edat, sinó per molts altres eixos oprimits que l’atravessen. El que vivim aquests dies al carrer, no parla tan sols sobre independència, sinó sobre drets i llibertats, dignitat i drets humans.

Per aquest motiu també, des d’aquí, fem un clam a mantenir les cures des de la resistència, a agafar perspectiva i reivindicar el vocabulari i pràctiques inclusives. Evitar crits i pancartes capacitistes, classistes, lgtbifòbics o masclistes, i seguir donant exemple com a joventut organitzada, reflexiva, responsable, crítica i conscient.

Contingut relacionat