Notícies

Viatge a Bòsnia-Herzegovina

Categories: Bòsnia

9 d'octubre de 2018

banner crònica

Dia 1: El primer contacte

El 5 de setembre, vam agafar un vol ben aviat, cap a Munich. Va ser allà on vam començar a conèixer-nos una mica entre nosaltres. Només ens havíem vist a una reunió i poc després ja estàvem muntant un campament a la cua de la boca d’embarcament de l’aeroport. De Barcelona a Munich i de Munich a Sarajevo. Només calia veure’ns la cara!

Les noies i nois bosnians ens van venir a buscar a la sortida de l’aeroport amb un cartellet, i nosaltres, segurament xerradors i cridaners en un primer moment, ens vam deixar portar cap al bus que ens aproparia a la que seria casa nostra durant només cinc dies.

Foto a dalt del turó Zuta Tavija

Foto a dalt del turó Zuta Tavija

Vam deixar les nostres maletes i vam anar a la seu de Youth Iniciative for Humans Rights Bosnia and Herzegovina (YiHR), on vam fer un joc de presentació i vam poder descobrir-nos una mica, amb el seu anglès quasi bé perfecte i amb el nostre, almenys, entenedor. Quan ja havíem dit els nostres noms i havíem exposat allò de les nostres vides que volíem explicar, vam fer un repàs de quin era el pla pels propers dies. Quan es van acabar les activitats “programades” vam anar al Zuta Tavija, turó des del qual es podia veure tota la ciutat i a aquelles hores, també el sol amagar-se entre els minarets.

Finalment vam anar a sopar al bar d’un centre comercial (on aniríem a dinar i sopar quasi bé tots els següents dies) i vam entendre allò de que a Bòsnia es menja força, ja que els menjars típics d’allà com poden ser el Cevapcici (carn picada) o el Sarma (pasta de full ple de carn) tenien com a ingredient principal la carn en abundància.

Dia 2: Passejant per la història de Bòsnia

El dia següent al matí vam anar a la fundació “Education Builds BiH”, on el coronel Jovan Divjack ens va explicar d’una forma molt completa aspectes sobre la guerra i el setge a Sarajevo, des de l’experiència de haver-ho viscut en primera persona.

Foto de grup davant de la fundació amb el coronel Divjack.

Foto de grup davant de la fundació amb el coronel Divjack.

Desprès de dinar (al bar anomenat anteriorment) vam fer les presentacions dels dos grups: el grup de treball de Bòsnia del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el grup de la YiRH.

Per la nostra part, vam fer una exposició sobre com s’ha treballat la memòria històrica a Espanya (amb moltes coses a criticar, òbviament!), i vam analitzar com aquest fet ha afectat a que les ferides de la Guerra Civil segueixin obertes. Vam triar aquesta temàtica perquè a Bòsnia el treball que s’ha fet amb la memòria històrica ha estat complexe i segueix ampliant-se. Les joves de la YiRH en canvi, van centrar la seva presentació en com funciona els sistema polític a Bòsnia i Herzegovina, encara ple de nacionalismes i de corrupció. Va ser un intercanvi molt enriquidor, ja que a més de la part formal, desprès va haver-hi espai per a moltes preguntes i vam poder xerrar sobre altres aspectes que ens interessaven, com l’estat de l’associacionisme juvenil, del col·lectiu LGTBIQ+, la convivència entre cultures, etc.

Foto al cementiri jueu de Sarajevo

Foto al cementiri jueu de Sarajevo

Dia 3: El genocidi de Srebrenica

Cementiri de Srebrenica

Cementiri de Srebrenica

Ens llevàvem un dia més a Sarajevo, aquest cop ens tocava anar a visitar el Memorial Center of Srebrenica, situat a Srebrenica. Aquest va ser, sense dubte, el dia que ens va fer aterrar més.. Només arribar, ens va rebre l’encarregat del memorial, un supervivent de la guerra de Bòsnia i habitant de Sarajevo, que ens va explicar com van ser aquells anys i, sobretot, com va viure ell el genocidi del 1995. Després d’això, ens vam poder reunir amb el col·lectiu de Mothers of Srebrenica, que està format per dones, filles i germanes supervivents del genocidi a la seva ciutat. Amb una enteresa bestial i fumant una cigarreta, ens anaven explicant històries de la guerra, a més de regalar-nos acudits, confessions i un parell de lliçons de resiliència i valentia.

Després de dinar, vam dedicar una llarga estona a reflexionar col·lectivament, a explicar-nos com ens havíem sentit i a recollir les sensacions i pensaments de tots els que hi havíem anat. Aquesta trobada, després de Srebrenica, va ser el punt més intens de l’intercanvi. Nosaltres, el grup de Bòsnia del CJB, vam poder compartir amb ells com havíem viscut aquelles imatges i aquella informació i ells i elles van voler compartir amb nosaltres com era recordar una guerra quan s’ha nascut durant la postguerra. Tant serbis com bosnians explicant-se la tristesa i de vegades la culpa que implica venir d’on venim, viure on vivim. És aquí on vam veure la importància de treballar sobre el conflicte i no només de parlar sobre la guerra, sinó de parlar sobre la postguerra, sobre el dolor, la pèrdua i la terra.

Dia 4: Muntant el puzzle de la guerra de Bòsnia

El dia 8 al matí vam visitar el Dr. Nicolas Moll, un historiador simpatiquíssim de procedència alemanya i habitant de Sarajevo des de fa molts anys, que ens va fer una visita pel Museu Històric de Sarajevo. Com ja sabem, les guerres de Iugoslàvia i en especial la de Bòsnia no son gens simples i el Dr. Nicolas ens va ajudar a acabar de construir la línia cronològica dels fets i poder ressituar així tota la informació que havíem anat recopilant durant els dies anteriors.

Pancarta i projecció del concurs de bellesa de 1993 a Sarajevo al Museu Històric de Sarajevo

Pancarta i projecció del concurs de bellesa de 1993 a Sarajevo al Museu Històric de Sarajevo

Foto de grup davant del “War Childhood Museum”

Foto de grup davant del “War Childhood Museum”

Després de dinar vam fer una visita al Sarajevo War Childhood Museum,  que és un museu centrat en la infància a la guerra i on estan exposats molts objectes d’infants bosnians que la van viure. Amb cada objecte hi ha l’explicació del motiu pel qual allò és tan important per aquestes persones (ara ja adultes). Era un espai totalment oposat al que havíem visitat al matí. No hi havia dates històriques concises, ni batalles de les que surten als llibres… era tot molt més proper, com poden ser un parell de somnis guardats dins d’una nina o totes les llàgrimes d’una nena guardades en una llibreta.

Dia 5 – Mostar: una ciutat dividida

Foto de grup a Mostar

Foto de grup a Mostar

El cinquè dia vam anar a Mostar, que és una ciutat situada a la vora del riu Neretva, molt bonica i bastant turística. Va ser com anar molt lluny, era tan diferent a Sarajevo! Però després del tour que ens van fer a través de la ciutat, amb un guia, de pare serbi i mare croata, i acompanyades per tota la gent de l’intercanvi, vam veure que compartien la mateixa guerra, tant per dins com per fora. Un altre cop ens van sobtar els edificis que no havien estat reconstruïts i les façanes plenes de forats de bala.

Després d’això vam anar a dinar a Blajgar, un poblet molt a prop de Mostar. Era preciós, l’últim dinar al costat del Neretva, quin bon comiat!

El riu Neretva a Mostar

El riu Neretva a Mostar

Dia 6: Un final que és principi  

Reflexió final al hostal

Reflexió final al hostal

I, finalment, va arribar l’últim dia a Sarajevo. Al matí vam fer una reflexió general, primerament en grups petits i després ho vam exposar al grup gran. Va ser molt enriquidora i alhora ens va servir de comiat i agraïment. Es va parlar sobre tot del que havíem après, de com ens havíem sentit i de les ganes de seguir aprenent que ens emportem cap a Barcelona. Ens enduem les ganes de les joves per normalitzar la convivència i d’acariciar les ferides que els conflictes armats provoquen en canvi d’enterrar-les.

Després de les abraçades i tota la pesca vam marxar cap a l’aeroport, a little bit emotional hem de dir.

Després d’explicar-vos la part d’activitats programades, val a dir que també vam visitar un parell de bars de la ciutat, vam fer un petit tastet de la cervesa local, dels menjars típics i dels licors també típics de Bòsnia i Herzegovnia.

En fi, aquest intercanvi ens ha servit per moltes coses: en primer lloc per conèixer a fons un conflicte silenciat i oblidat, en segon lloc per fer-nos-el nostre i en tercer lloc per identificar o començar a intuir quin és ara el nostre paper com a grup de treball de Bòsnia del CJB. I finalment, per què no dir-ho, per conèixer a totes aquelles persones amb les que vam compartir aquesta experiència.

Gràcies CJB, Gràcies UB, gràcies YiRH

Contingut relacionat