Notícies

Taxa d’atur i ràtio d’atur, diferents maneres de calcular l’atur juvenil

Categories: Món laboral

19 de juliol de 2013

L’Eurostat, l’oficina estadística de la Unió Europea, ha publicat aquesta setmana dos articles, un sobre “Atur juvenil” i l’altre sobre “Participació dels joves en estudis i al mercat laboral”. Aquests articles exposen conceptes i definicions per descriure l’estructura de la població juvenil de manera exhaustiva i facilitar així als usuaris la interpretació i l’avaluació de les estadístiques.

En primer lloc cal tenir una visió àmplia de quina és la situació laboral de les persones joves d’entre 15 i 24 anys de la UE-28. Segons, l’Eurostat, aquesta franja de població es pot dividir en diferents categories:

  • 18,8 milions de persones joves estan ocupades, de les quals 6,7 milions estudien i 12,1 milions no ho fan.
  • 5,6 milions de persones joves estan aturades, de les quals 1,3 milions estudien i 4,3 milions no.
  • 33 milions de persones joves són econòmicament inactives, de les quals 29 milions estudien i 4 milions no.

Els dos primers grups de joves conformen el que s’anomena població activa, formada per persones ocupades i desocupades. El fet que s’estigui estudiant no vol dir que no es formi part del còmput de població activa, tot i que s’entén que l’educació és un efecte indirecte que impacta en els indicadors d’ocupació juvenil. La taxa d’atur en el grup d’edat d’entre 15 i 24 anys es calcula de la mateixa manera que la resta grups d’edat: el nombre de persones desocupades, dividit entre el nombre total de persones que es troben en el mercat laboral (les ocupades i desocupades). Així, al 2012, a la UE-28 hi havia 5,6 milions de persones d’entre 15 i 24 anys desocupades i 24,4 milions de persones d’aquest grup d’edat en el mercat laboral resultant en una taxa d’atur del 23%.

D’altra banda, cada cop hi ha més experts que destaquen la necessitat de calcular també la ràtio d’atur i no només la taxa per tenir una visió general de la situació de la gent jove. La manera de calcular aquest coeficient es fa utilitzant com a numerador el nombre de persones aturades, però a diferència del càlcul de la taxa l’atur, es divideix entre el total de població d’entre 15 i 24 anys. Per tant, al 2012, a la UE-28 hi havia 57,5 milions de persones entre 14 i 24 anys, de les quals, 5,6 milions es trobaven a l’atur. Així la ràtio d’atur és del 9,7%. Aquests dos indicadors donen xifres molt diferents en països amb molt atur juvenil com és el cas de l’Estat espanyol on la taxa d’atur va ser del 53,2%, en canvi el coeficient d’atur, va ser del 20,6%. De totes maneres, l’indicador que aconsegueix fer una radiografia real de la situació d’atur que pateixen les persones joves és la taxa d’atur, ja que es calcula en funció d’aquelles persones que volen treballar (població activa) i no en el nombre total de persones que formen part d’aquella franja d’edat. Albert Claret, president del Consell de la Joventut de Barcelona, ho argumenta àmpliament a l’article “La fi del 50% d’atur juvenil, una qüestió política o estadística?” del seu blog.

Davant l’ús d’aquests indicadors, cal remarcar que la incorporació de les persones joves al mercat laboral és progressiva i varia segons l’edat, així a l’edat de 15 anys, quasi el 100% de la població de la UE encara estudia, en canvi, als 24 anys, el 80% de les persones joves s’han incorporat al mercat laboral. Això explica la gran diferència entre la taxa d’atur i la ràtio d’atur, ja que és una característica distintiva de la franja d’edat formada per persones joves que no té equivalència en cap altra franja d’edat (excepte entre la gent gran que es retira). Una altra característica d’aquesta franja d’edat és que moltes persones s’incorporen al mercat laboral abans de finalitzar els seus estudis, o treballen però també estudien.

Spain20'12

En el cas específic de l’Estat espanyol s’observa que la proporció de població que continua estudiant ha augmentat, per tant la gent jove es manté més temps en l’educació abans d’incorporar-se al mercat laboral, tot i que també pot ser que hagi augmentat el nombre de persones que retornen a l’educació. Un altre aspecte concret que s’observa en el cas espanyol és que des del 2007, la proporció de persones ocupades i desocupades que estudien ha augmentat considerablement, mentre que hi ha un petit augment d’aquelles persones que estudien i treballen al mateix temps. Això es pot explicar pel fet que moltes persones retornen a l’educació per la falta d’ocupació. Però el canvi més remarcable és l’elevat augment de persones desocupades que tampoc estudien.

En definitiva, les persones joves de l’Estat Espanyol, així com la d’altres països del sud d’Europa, es troben en una situació de cada cop més vulnerabilitat que cal fer front establint mecanismes polítics, econòmics i socials que ofereixin ocupació de qualitat a la gent jove.

Contingut relacionat