Notícies

Les pensions també són cosa dels i les joves

Categories: Món laboral

15 d'octubre de 2013

En els últims mesos hem sentit molt a parlar de la Reforma de les Pensions. El Consell de la Joventut de Barcelona a través de la campanya No claudiquis! no té la intenció d’explicar els aspectes tècnics d’aquesta reforma i quins canvis s’efectuaran. Sí que volem, però, posar de manifest la necessitat de tenir un sistema públic de pensions que asseguri una jubilació digna a les persones jubilades d’avui, i les que ho seran en un futur. Necessitat que sí que es veu qüestionada en aquesta reforma.

En primer lloc cal recordar que les pensions provenen de la Seguretat Social que disposa d’un fons independent dels pressupostos generals de l’Estat. Aquest fons s’alimenta de les cotitzacions que paguen els treballadors i treballadores del moment, és a dir, les persones que ara treballen paguen les pensions de les persones jubilades i així successivament al llarg de les diverses generacions. Així doncs, es dedueix que com més persones treballin, i en més bona qualitat, hi haurà més cotitzacions i més elevades.

En l’actualitat, la taxa d’atur de les persones joves (16 a 29 anys) de Catalunya es situa en el 39,4%, l‘atur de llarga durada ha arribat al seu màxim històric (19,3%) i el 41,8% de les persones joves que treballen tenen un contracte temporal (front el 13,6% de les persones adultes). Això vol dir que hi ha moltes persones que volen treballar i per tant cotitzar, però que el mercat laboral no els ofereix cap tipus d’oportunitat. Per tant, davant l’afirmació que un dels problemes de les pensions és que a curt termini hi haurà més pensionistes que persones treballadores i que per tant el sistema no és sostenible, cal dir que cal una vertadera reforma laboral que absorbeixi aquests milions de persones que volen treballar però que no tenen feina. Alhora, cal garantir que els contractes assegurin els drets de les persones treballadores i això passa per tenir un salari digne que permeti cotitzar en funció de les hores i tipus de treball que es desenvolupi.

Així, entenem que el sistema de pensions depèn de quants diners es recapten, per tant és una qüestió d’ingressos i no de retallades. Una possible solució és l’esmentada anteriorment: treball digne per viure i cotitzar. Una altra és fiscalitat més justa i fer augmentar la natalitat. La primera significa aplicar el principi dels impostos progressius “fer pagar més a qui més té”, el qual és la base de tota redistribució de la riquesa. Pel que fa a la natalitat, caldria que s’impulsessin polítiques públiques de conciliació familiar per tal que les dones en edat de tenir criatures les poguessin tenir sense renunciar a oportunitats laborals o a tenir una vida menys digna. Als països nòrdics, les polítiques de l’anomenat quart pilar de l’Estat del Benestar, estan plenament desenvolupades fet que explica que tinguin taxes de fertilitat tan elevades com Islàndia que es situa al 2,02 mentre l’Estat Espanyol es troba al 1,36 segons dades d’Eurostat del 2011. La taxa de fecunditat o fertilitat indica el terme mitjà de fills i filles que una dona tindria si visqués fins la fi de la seva edat reproductiva (entre els 15 i 49 anys aproximadament) i tingués fills d’acord a la taxa de fertilitat per a cada grup d’edat; és a dir, indica la mitjana d’infants per dona. Una taxa de fecunditat de dos infants és considerada, teòricament, com a taxa de reemplaçament poblacional.

Però l’aspecte que realment volem destacar és que és del tot irresponsable instigar a un conflicte intergeneracional: les retallades als i les pensionistes actuals no garanteixen res als i a les joves d’avui. Reduir les pensions de les persones grans que formen part de la nostra societat, només fa que aquestes s’empobreixin, però en cap cas ofereix a la joventut més opcions laborals, més cotitzacions o més contractes dignes.

Des del Consell de la Joventut de Barcelona, pensem que el manteniment del sistema de pensions depèn del conjunt de tota la societat, i l’objectiu d’aquesta ha de ser que totes les persones que en formen part visquin dignament. En el cas de les pensions passa per entendre que les persones treballadores, joves i adultes, han de cotitzar per poder pagar les pensions a la gent gran, persones que també van treballar per assegurar un envelliment digne als que els precedien, i també passa per entendre i reclamar que per assegurar-nos aquesta pensió digna, cal que tinguem, per a nosaltres i a les generacions futures, treball digne i de qualitat.

Contingut relacionat