Notícies

Les transicions de la joventut catalana a la vida adulta

Categories: Formació Habitatge Món laboral Notícies

2 de desembre de 2013

dades 1La nova Enquesta a la Joventut de Catalunya (EJC) ja ha estat elaborada. Aquesta enquesta corresponent al 2012, és la sisena edició que es publica de manera quinquennal amb la participació de l’Idescat en el seu disseny, execució i explotació. Des del 2002 és una de les estadístiques oficials de la Generalitat de Catalunya i té per objectiu oferir una fotografia completa de la joventut catalana així com analitzar els processos de transició a la vida adulta.

En aquesta edició, la primera en context de crisi, s’analitza les diferents situacions en què es troben les persones joves (de 15 a 34 anys residents a Catalunya) amb relació al conjunt d’àmbits de la seva vida; s’estudien les diferents maneres en què les persones joves duen a terme les seves transicions; i finalment s’analitza fins a quin punt aquestes transicions han canviat en el context de crisi actual respecte al context de creixement econòmic precedent. És en aquest últim punt en el qual la Campanya No Claudiquis! es vol centrar.

Són múltiples els canvis que estan afectant les trajectòries de transició, no només a Catalunya, sinó arreu d’Europa i cal veure si la crisi els accentua, o per contra, els atenua. Els quatre processos analitzats són:

  • L‘allargament: l’etapa juvenil s’expandeix per ambdós extrems, per una banda les actituds i comportaments propis de la joventut es donen abans, i per l’altre extrem, la plena inserció i adopció de drets i deures (característics de la societat adulta), s’endarrereixen més.
  • La reversibilitat: Cada cop més persones retornen a unes etapes (o subtransicions) que en principi ja havien superat.
  • El trencament de la linealitat: estudiar, començar a treballar, marxar de casa, i tenir criatures era la seqüència tradicional de transició cap a la vida adulta. Les noves generacions, en canvi, estan protagonitzant un augment històric de trajectòries que no segueixen aquesta pauta.
  • La diversificació: Aquest allargament de la joventut, l’augment de la reversibilitat i de les trajectòries no lineals, estan provocant un increment del tipus de trajectòries possibles.

En els últims anys, s’ha generat un debat per tal d’explicar el perquè d’aquests canvis que s’estan efectuant en la transició de la joventut a la vida adulta. Aquest debat gira entorn dues hipòtesis contraposades entre si. Per una banda es considera que aquestes transformacións són fruit d’un augment del benestar en les societats contemporànies (per tant, són fruit de l’oportunitat), i per l’altra es considera que són el resultat d’un augment de la incertesa i la vulnerabilitat (per tant, de les noves necessitats).

L’estudi analitza aquestes transformacions en la joventut catalana i intenta explicar el motiu pel qual es donen. En primer lloc, i pel que fa a l’allargament de la joventut, aquesta és clara: de 2007 a 2012 ha crescut la proporció de joves que estudien; ha disminuït la proporció de persones joves laboralment actives; també ha disminuït la proporció de joves emancipades; i ha baixat la proporció de persones joves amb fills i filles. Així, l’estudi estableix que aquest allargament de la joventut que s’ha produït entre el període analitzat, està vinculat a un augment de les dificultats i a la major vulnerabilitat.

Pel que fa a la reversibilitat, sembla ser que el context de crisi l’accentua. Entre el 2003 i el 2007, el 22,5% de joves que havien deixat d’estudiar durant aquell període van reincorporar-se als estudis, mentre que en el període de crisi (2008-2012), la reversibilitat en la trajectòria educativa s’ha incrementat fins al 28,9%. També es veu clarament aquesta reversibilitat en l’emancipació domiciliària ja que la proporció de joves que es va emancipar i que va haver de tornar a la llar d’origen passa del 7,8% al 14,3%. Per tant, també es considera que aquest augment es deu “a un augment dels constrenyiments a què està subjecta la joventut més que no pas a una ampliació dels recursos disponibles”.

D’altra banda, s’identifica que el trencament de la linealitat ha disminuït durant el període de crisi. Les persones joves que van deixar d’estudiar per posar-se a treballar ha passat del 68,1% al 45%; la proporció de les que havien marxat de casa abans d’acabar els estudis s’ha reduït a més de la meitat (36,6% al 14,6%), i passa el mateix amb les que s’emancipen al moment de començar a treballar, passen del 23,2% al 8,3%. Veient aquestes dades que ens permeten comparar la linealitat en època de bonança amb l’actual, es conclou que el trencament de la linealitat estava vinculada a l’increment d’oportunitats entre les persones joves (“en el context de benestar precedent, les persones joves tendien a flexibilitzar la seva trajectòria i a ordenar les seves decisions amb relació a cada subtransició a partir dels seus interessos, motivacions i oportunitats, alterant així la seqüència tradicional de transició”). Per contra, la crisi econòmica ha reforçat la seqüència tradicional de transició.

Finalment, i pel que fa a la diversificació de les trajectòries, l’informe estableix que la crisi no ha modificat substancialment el nombre de tipus de trajectòries, sinó la distribució de les persones joves en els diferents tipus. Les dues raons que expliquen aquest fet són, en primer lloc, l’augment de joves que han decidit emigrar, i en segon lloc, per la relació de la crisi i el seu impacte en l’allargament, reversibilitat i trencament de la linealitat anteriorment exposades.

Per tant, la conclusió final que es desprèn de l’anàlisi de les dades de l’enquesta a la joventut catalana 2012, és que en el context de crisi actual les transicions s’allarguen, les trajectòries lineals s’accentuen, la reversibilitat apareix en major mesura i les trajectòries típiques no creixen. Des del Consell de la Joventut de Barcelona fa temps que denunciem aquest increment de la precarietat i vulnerabilitat que pateixen les persones joves i que estudis com aquest, demostren que és una problemàtica social que cal abordar des de les administracions públiques. Calen polítiques públiques actives d’ocupació i habitatge que ofereixin la possibilitat a les persones joves d’emancipar-se i desenvolupar una vida plena i autònoma.

 

Contingut relacionat