Notícies

L’abstencionisme juvenil a les eleccions Europees

Categories: Formació Habitatge Món laboral Notícies

19 de març de 2014

La League of Young Voters és una iniciativa europea que pretén combatre la minvant participació de les persones joves a les eleccions Europees així com dotar-les de veu sobre les seves preocupacions i expectatives a nivell europeu. Juntament amb l’European Youth Forum i la International IDEA han elaborat un informe per avaluar i entendre l’àmplia abstenció de la joventut en les eleccions Europees.

Segons aquest informe titulat “Addressing Youth Absenteeism in European Elecctions”, l’abstenció juvenil en les eleccions europees està relacionada amb dos canvis polítics significants que s’han produït en les últimes dues dècades. El primer fa referència a la legitimació del procés d’integració europea, ja que la unió Europea ha adquirit competències i influència de manera més ràpida que el ritme en que la ciutadania s’ha involucrat en la presa de decisions. El segon es refereix als canvis que s’han produït en les formes de socialització política (la qual es produeix a través de les institucions polítiques -formals o informals- nacionals) i d’activisme.

L’Estudi conté tres principals conclusions: l’abstenció juvenil està relacionada amb factors socio-econòmics; existeix una mútua desconfiança entre els partits polítics i les persones joves; i els partits polítics han de tenir en compte els canvis pel que fa a la participació política, l’activisme i les vies de comunicació que utilitza el col·lectiu de joves.

El perfil sociològic de la típica persona jove que s’absté correspon a una dona menor de 25 anys que s’auto-situa en una classe social baixa, té estudis secundaris, no treballa o desenvolupa un treball manual i viu a una ciutat mitjana.

Hi ha múltiples raons i teories que expliquen l’elevada abstenció a les eleccions europees, una de les quals és la teoria de l’elecció racional. Aquesta estableix que quan els individus no creuen que el seu vot marcarà cap tipus de diferència, prefereixen destinar el seu temps a altres assumptes. Una altra explicació possible és la que considera l’abstenció com una forma de protesta contra la Unió Europea o la que interpreta que les eleccions al Parlament Europeu són vistes com a eleccions de segon ordre, tot i que hi ha una clara correlació entre les persones que voten a les eleccions nacionals i a les europees. La tercera teoria fa referència a que les persones joves es senten excloses de la política i de les problemàtiques que els afecten. Aquesta explicació té relació amb la desconfiança que existeix entre els partits polítics i la joventut, la qual es produeix perquè els partits no es dirigeixen ni contemplen les problemàtiques dels i les joves durant la campanya ja que són conscients que són un col·lectiu que no sol votar. Finalment, cal tenir en compte la idea que la gent jove no està compromesa amb la política sinó que prefereix altres formes d’activisme que no són reconegudes o legitimades pels partits i els governs.

Fruit d’aquestes reflexions i tenint en compte que les persones joves estan compromeses amb els temes polítics, l’informe elabora una sèrie de recomanacions per iniciar un procés de canvi que encoratgi als i les joves a involucrar-se en les institucions i processos polítics que existeixen tant a nivell nacional com europeu. Algunes d’aquestes mesures són: els estats membres haurien d’establir una quota que assegurés que el 25% de les persones candidates són menors de 35 anys; impulsar primàries en el si dels partits; simplificar el procés de votació o abaixar l’edat de vot.

Totes aquestes recomanacions van en la línia del que el Consell de la Joventut de Barcelona sempre ha defensat: per a tenir una ciutadania jove plena, s’ha de facilitar i incentivar la participació eliminant el màxim barreres possibles. Així, establir l’edat de vot als 16 anys, enfocar les polítiques juvenils de manera transversal i no “guetitzar-les” en els programes electorals, promoure la interacció entre ciutadania i partits polítics, són mesures que enriquirien la democràcia i la farien més participativa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Contingut relacionat