Notícies

Juventut Necessària – La situació de les persones joves a l’Estat Espanyol

Categories: Formació Habitatge Món laboral Recursos

17 de setembre de 2015

juventud-necesaria-blog_aux1

El Consejo de la Juventud de España – CJE- ha presentat l’informe “Juventud Necesaria. Consecuencias sociales de la precariedad juvenil” amb l’objectiu de comprendre si l’atur i l’emigració juvenil, així com l’emancipació tardana de les persones joves, tenen únicament efectes sobre el col·lectiu jove o si aquests processos també repercuteixen sobre la resta de la població espanyola.
L’informe es divideix en tres eixos: l’anàlisi de la situació de les persones joves en un sistema de benestar familiarista; l’ànàlisi del cost econòmic de l’emigració juvenil; i la relació entre la precarietat laboral i la fecunditat. Les conclusions de l’informe permeten respondre la qüestió principal de l’informe: l’impacte d’aquesta situació juvenil sobre la fecunditat i sobre el sistema de pensions.

A grans trets l’informe el CJE analitza la situació actual de la població jove: la precarietat laboral, l’educació, l’emigració i l’emancipació tardana. Els resultats per cadascun dels factors analitzats són:

  • Precarietat laboral juvenil: el nostre mercat laboral es caracteritza per una participació laboral juvenil que és cada vegada més baixa, és a dir, augmenta el nombre de persones joves amb capacitat de treballar però aquestes no aconsegueixen incorporar-se al mercat i que té una baixa protecció laboral. Si a aquesta consideració estructural li afegim el període de crisi i destrucció d’ocupació que hem viscut, ens trobem amb un gruix de treballadors i treballadores joves que no poden accedir al mercat laboral o bé que tenen una feina però amb un alt nivell de temporalitat i de parcialitat. L’informe, a més a més, fa èmfasi en el fet de que la ocupació no és sinònim ni de qualitat ni de satisfacció laboral per part de la persona treballadora. Una part important de les persones joves que estan ocupades ho estan en condicions precàries i sense sentir-se satisfetes amb el seu lloc de feina, és a dir, que només realitzen aquella feina per necessitat i pel context econòmic del país.
  • L’educació: els principals informes educatius sobre la població espanyola confirmen un augment del nivell educatiu de la població jove respecte a generacions anteriors. Les persones joves no només tenen estudis superiors sinó que romanen més temps en la seva etapa educativa. Tot i aquests resultats positius cal destacar algunes qüestions problemàtiques: la inversió en educació ha estat, en els últims anys, inferior al de la mitjana europea i la inversió en ajudes i beques als estudis, sobretot als estudis superiors, és molt baixa. Sense aquestes ajudes estatals són les famílies les que han d’assumir els costos i l’educació torna a dependre de les capacitats econòmiques familiars. Finalment, tot i la millora del nivell educatiu les joves continuen trobant-se amb greus problemes per accedir al mercat laboral.
  • L’emigració: l’Estat Espanyol està deixant de ser un país receptor de persones migrades per a esdevenir un país d’emigrants. D’aquest gruix poblacional que abandona el país, una gran part són persones joves. Un dels gran problemes és la quantificació real de les persones joves residents a l’estranger, una estimació realitzada per INJUVE indica que entre 2009 i 2013 un total de 218.000 joves han marxat.
  • L’emancipació tardana: l’emancipació de les persones joves està determinada per la precarietat laboral d’aquestes i per la impossibilitat de planificar el seu projecte de vida a llarg termini. Per aquest motiu, les decisions relacionades amb l’emancipació juvenil depenen, en gran mesura, de l’estructura i dels recursos familiars dels quals disposa la persona jove.

L’informe presenta un seguit de conclusions molt interessants:

  1. L’emigració de la població jove sempre té un impacte negatiu sobre la nostra economia. A l’hora de preveure l’impacte de la situació de les persones joves sobre un futur escenari, plantegen dues hipòtesis que els portaran a dues conclusions: si es parteix de la base de que les persones que marxen tenen un nivell d’estudis equivalent al general de la població, l’impacte sobre l’economia és la pèrdua d’un 2,5% del PIB per la inversió educativa sense retorn entre 2014 i 2024, més un 2% pels impostos no recaptats. Si considerem que el gran gruix de la migració jove són persones amb estudis superiors la xifra és encara més impactant, la pèrdua per la inversió educativa sense retorn augmenta fins al 3,4% més un 2,2% d’impostos no recaptats.
  2. Si les condicions laborals i econòmiques de les persones joves persisteixen, la fecunditat i el sistema de pensions es veurien afectats negativament. De la mateixa manera, la promoció de polítiques juvenils per disminuir l’atur i la precarietat laboral invertirien aquesta situació i generaria beneficis a llarg termini per tota la societat espanyola. L’aposta per les polítiques juvenils de caràcter laboral i educatiu representen una alternativa vàlida que asseguraria l’aprofitament de la inversió educativa de les persones joves i garantiria la sostenibilitat del sistema de pensions.

En definitiva, cada cop són més els informes i anàlisi que senyalen allò que el Consell de la Joventut de Barcelona demana: voluntat política per a donar resposta a l’atur i precarietat juvenil ja que té un impacte negatiu en les persones joves que pateixen aquesta situació, però també repercuteix en tota la societat, present i futura.

“JUVENTUD-NECESARIA”-Inform-complet

Contingut relacionat