Història del Feminisme

D’on sorgeix el feminisme? Recollim en aquest apartat algunes consideracions històriques al voltant del feminisme.

Inicis del Feminisme

Els inicis del feminisme es situen amb la Il·lustració, fet que es constata en l’ideari d’igualtat promogut per la Revolució Francesa i en la creació de la primera Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana, promoguda l’any 1791 per Olympe de Gouges. En aquesta declaració afirmava que “l’exercici dels drets naturals de la dona no té més límits que la tirania que l’home li oposa, i aquests límits han de ser reformats per les lleis de la naturalesa i la raó”.

En ple segle XIX, les revolucions econòmiques i polítiques van suposar importants canvis en el paper de la dona en les noves societats contemporànies. Les dones van tenir un gran protagonisme en els moviments revolucionaris, però van ser excloses d’aquests quan els homes van aconseguir els drets civils i polítics. La Revolució Industrial va portar a una separació dels espais de treball productiu i reproductiu, relegant a les dones casades a la llar i apartant-les del món laboral. Les dones patien discriminació per no tenir reconeguts els seus drets polítics i jurídics. No tenien dret a vot i, en el cas més específic de les dones casades, aquestes vivien en una subordinació legal respecte del marit.

Els moviments sufragistes

En aquest punt, el feminisme va sorgir com a lluita iniciada per les dones per la igualtat de drets i la fi de la situació de marginalitat i dependència en la que vivien. Es comencen doncs a reclamar drets polítics per a les dones i el dret a sufragi es va convertir en un dels principals objectius del moviment feminista ja que suposava una doble reivindicació: la participació i entrada de les dones en la política i, a partir d’aquesta, la lluita vers les desigualtats en l’àmbit laboral. Així mateix, també es considerava necessari incidir en la igualtat en l’educació, com a mecanisme clau per a l’empoderament i la independència de les dones.

Els Estats Units i el Regne Unit van ser els països on aquest moviment va començar amb més força, i en el primer cas les sufragistes van participar activament dels moviments antiesclavistes dels estats del nord. Aquesta lluita també es fa palesa en l’anomenada Declaració de Seneca Falls (1848), document que recull “l’exigència d’una ciutadania civil i els principis que haurien de modificar els costums i la moral” i que suposaria l’impuls del feminisme com a moviment organitzat. Tot i això, al finalitzar la Guerra Civil s’aprovaria el vot als homes afroamericans, però no a les dones, fet que desencadenaria fortes lluites reivindicatives. Als Estats Units, després d’organitzar manifestacions per a reivindicar el dret a vot sense discriminació de sexe a nivell federal i no estat per estat, aquest es reconeixeria l’any 1920 (però només per a dones blanques fins l’any 1965).

Tot i la lluita sufragista desenvolupada durant el segle XIX, a principis del segle XX no hi havia cap país europeu amb el dret al sufragi de les dones (només Nova Zelanda i Austràlia el permetrien a partir dels anys 1893 i 1902, respectivament). Si ens fixem en Europa, la lluita pel sufragi de les dones el va liderar el moviment sufragista del Regne Unit, amb les accions més radicals desenvolupades des de la Unió Social i Política de les Dones (fundada el 1906). Les seves accions, boicotejant mítings polítics, encadenant-se o amb manifestacions, anaven més encaminades a posar fi a l’explotació laboral i van aconseguir tenir gran impacte en la opinió pública mundial. Tot i que va ser declarada il·legal per les seves accions, el govern britànic es va veure obligat a reconèixer aquesta organització durant la Primera Guerra Mundial per a poder fer front a la necessitat de mà d’obra. Un cop finalitzada la guerra, es va concedir el dret al sufragi a les dones però amb restriccions, ja que només podien votar les dones majors de 30 anys.

El Nou Feminisme o el Feminisme com a Moviment Social

Després de la Segona Guerra Mundial les dones aconsegueixen el dret al sufragi en quasi tots els països europeus i es reformula el feminisme considerant diferents aspectes: la redefinició del concepte de patriarcat, l’anàlisi dels orígens de l’opressió de la dona, el rol de la família, la divisió sexual del treball, el treball domèstic, la sexualitat i la separació entre espais públic i privat, entre d’altres. Considera que cal una transformació de les relacions entre els sexes com a pas previ necessari per a que es produeixi un canvi social en les estructures econòmiques i que no s’ha de considerar als éssers humans com a elements predefinits per la natura: “no es neix dona, s’arriba a ser-ho”(Simone de Beauvoir).

 

Bibliografia i webgrafia de referència:

– Ciències socials en xarxa (2010). El llarg camí cap a la igualtat de la dona: els antecedents del feminisme en el segle XIX.

– Gamba, S. (2008). Feminismo: historia y corrientes. Mujeres en red. El Periódico Feminista.