Aquella matinada d’abril el sol es va trobar amb un obstacle insospitat en el seu camí diari sobre els teulats. Les colines que abracen la profunda vall on jau la ciutat es trobaven coronades de tancs i soldadets de plom que ningú havia convidat. Les tropes de la JNA, l’Exèrcit Popular de Iugoslàvia, havien arribat per vetllar les portes de sortida. Començava el setge més llarg de la història moderna. El Setge de Sarajevo.
Molts anys, i massa vides perdudes, després, el Consell de Joventut de Barcelona, tot seguint la línia de germanor entre la capital dels Balcans i la capital catalana, va iniciar la seva tasca de cooperació amb la joventut de Bòsnia. Un projecte horitzontal que compleix ara dos anys del primer viatge i, per fer-ho, us volem compartir cinc relats. Cinc veus joves, cinc parells d’ulls apassionats que ens expliquen com és, per una persona jove de Barcelona, aterrar a Sarajevo i compartir bones pràctiques per superar, totes plegades, un passat pesat. Un fantasma al que fem front amb associacionisme, visió crítica i projectes de futur.
